Quota catalana duplicada
Voleibol. El Vall d'Hebron trenca la barrera i acompanyarà el Barça en l'elit. Des del 2004 que no hi havia dos equips de casa en la superlliga femenina
El Vall d'Hebron ha arrodonit una temporada brillant amb l'ascens i el títol de la superlliga 2, i acompanyarà el CVB Barça en l'elit del voleibol estatal femení. Des que hi van coincidir el Sant Cugat i el Sant Cor en l'exercici 2003/2004 no hi havia hagut dos equips catalans en la superlliga femenina. De fet, des que el Sant Cugat va baixar en el curs 2004/2005, cap equip del Principat va jugar-hi fins que el conjunt blaugrana va debutar en l'exercici actual amb un meritori quart lloc.
El CV Vall d'Hebron va néixer el 1999 arran de l'escissió de la Unió Deportiva Vall d'Hebron, de la qual eren secció. El president és des de fa dues dècades David López, que també és el delegat del primer equip femení. La junta la formen 15 persones –280 llicències i 21 equips s'ho valen–, amb la curiositat que els pares dels jugador en queden en principi exclosos per evitar interferències en les decisions. El gran cavall de batalla serà ara trobar el finançament necessari per afrontar la superlliga, sempre amb la premissa de continuar sense pagar res a les jugadores i de mantenir el bloc esportiu. El cert és que els desplaçaments són més barats en la màxima categoria perquè no hi ha fase d'ascens i hi ha menys partits, tot i que la resta de partides s'eleven. Un altre factor que podria abaratir el cost és la intenció del Sant Cugat –quart en la fase d'ascens– de comprar una plaça.
L'equip que prepara Mariano Singer ja va avisar del seu potencial quan es va endur aquest mateix curs la copa de la categoria i n'ha fet prou amb tres temporades en la divisió de plata per rubricar el salt. El curs 2010/2011 van acabar terceres i l'any passat van finalitzar en el quart lloc. Enguany tenen certificada la primera posició i el títol quan la fase d'ascens encara no ha acabat. De fet, demà jugaran a casa contra el Covadonga i acabaran a la pista de l'Extremadura Arroyo. El conjunt de Mariano Singer ha jugat una lliga impecable. Els números que acredita així ho demostren, perquè ha guanyat els 12 partits de la fase d'ascens i també va endur-se els de la primera fase. A més, va dominar els dos partits de la copa, en la qual va vèncer en la final l'Alcobendas, l'altre ascendit.
Mar Arranz, fitxatge de luxe
L'arribada de la internacional Mar Arranz (Barcelona, 15 de juliol de 1981) després d'una dècada fora de Catalunya ha estat un dels valors del grup. L'oposada reconvertida a receptora perquè el bloc ja format i pujat des del planter així ho requeria ha donat un plus en atac. Arranz, designada tres cops MVP de la jornada, s'ha readaptat perquè Albesa era l'oposada titular. Aquest fet i la bona entesa de la col·locadora Laura Aldea amb les centrals Mabel Caro i Mar Pérez ha permès una gran varietat en atac. Arranz ja havia militat en el Winterthur BCN entre el 1999 i el 2001, i les dues darreres temporades les havia jugat al Murillo. Ha estat 45 vegades internacional amb Espanya i també ha format part de la selecció catalana. Abans de jugar a la Rioja amb el Murillo, va militar en el Tenerife, el Saint Raphael de França, l'Aguere, el Benidorm, el Sanse i l'Albacete.