2003
Campionat d'Europa d'hoquei sobre herba
El poder dels estics catalans
Plata amarga · L'equip masculí va pujar al segon graó del podi de l'europeu de Barcelona després de perdre de manera injusta contra Alemanya. El femení no va poder contra la totpoderosa Holanda
EQUIP MASCULÍ
Nacho Alborch
Club
Ramon Alegre
Club
Pol Amat
Club
Miquel Codina
Club
Quico Cortés
Club
Àlex Fàbregas
Club
Quico Fàbregas
Club
Santi Freixa
Club
Pau Quemada
Club
Xavier Ribas
Club
Josep Sánchez
Club
Edu Tubau
Club
EQUIP FEMENÍ
Isabel Barguiñó
Club
Sílvia Bonastre
Club
Núria Camon
Club
Luci López
Club
Gemma Martínez
Club
Maite Garcia
Club
Sílvia Muñoz
Club
Marta Prat
Club
Esther Termens
Club
El combinat masculí era gairebé una selecció catalana disfressada amb els colors d'Espanya
La ciutat de Barcelona es va convertir en el bressol de l'hoquei sobre herba europeu durant les dues primeres setmanes del mes de setembre del 2003. L'estadi Parc del Migdia i l'estadi Pau Negre van acollir les millors seleccions del continent per disputar-hi el campionat d'Europa. Era la primera vegada que tant la categoria masculina com la femenina es disputaven a la mateixa seu i en les mateixes dates, i els dos combinats espanyols, gràcies a l'aportació massiva dels catalans, van aconseguir el mateix metall, la plata. De fet, és fàcil deduir que Catalunya, amb el seu propi equip, hauria obtingut com a mínim el mateix resultat.
Primeres passes cap a l'èxit
Després de tres mesos de preparació intensiva, l'equip estatal masculí, comandat pel recent fitxat Maurits Hendriks, iniciava la competició amb un primer partit contra Irlanda i amb l'objectiu de pujar al podi entre cella i cella. La primera prova contra els irlandesos la van superar amb un ajustat 6-4 on es van veure gran detalls de joc atacant, però també ombres allargades en l'apartat defensiu. Per la seva banda, l'equip femení de Jack Holtman també començava amb bon peu superant amb contundència la selecció escocesa. La victòria per 3-0 del combinat estatal femení era el primer pas per arribar a pujar al podi de la competició, el principal objectiu d'aquell equip. Després d'aquells dos aperitius, els dos combinats no van passar per cap angúnia i van assolir la fase final del campionat.
Els homes de Maurits Hendriks van derrotar Bèlgica per 3-2 en el segon matx del grup A. La falta de punteria espanyola va condemnar el combinat estatal, i Santi Freixa va haver de resoldre amb un gol en els últims minuts. Després d'aquell ensurt, la golejada (5-0) contra Rússia va ser un bàlsam per a un equip que començava a trobar-se còmode al terreny de joc. Amb la classificació per a les semifinals gairebé encarrilada, els de Maurits Hendriks no van poder amb Alemanya i van caure 3-2 en un partit dominat pels espanyols, però en què l'encert de cara a porteria va donar la victòria als alemanys. El combinat estatal havia de guanyar França en l'últim partit de la fase de grup per passar a la semifinal i no va fallar. Els espanyols s'hi veurien les cares amb Holanda. Precisament, les noies únicament van tenir problemes, durant la fase de grups, amb Holanda. Després de l'esmentada victòria contra Escòcia, les jugadores de Jack Holtman van derrotar amb solvència França (5-1), Rússia (6-0) i el combinat de l'Azerbaidjan (1-0). Amb la classificació per a les semifinals assegurada, la selecció holandesa guanyava 2-1 i privava les espanyoles de fer una fase de grups perfecta.
Motors de parla catalana
Tradicionalment, l'hoquei sobre herba català ha farcit de jugadors i jugadores totes les seleccions espanyoles. Des de les categories inferiors fins als combinats absoluts, els clubs catalans han estat el principals motors per als equips estatals. En el combinat masculí, l'Egara va ser el club amb més representants (5), seguit del Polo (4) i l'Atlètic (3). Pel que fa a les noies, el CD Terrassa va aportar cinc jugadores, el Polo, tres i l'Egara, un.
El final més amarg
Després de superar la fase de grups tant en la competició masculina com en la femenina, el camí cap a la medalla d'or de les dues seleccions guardava alguna sorpresa. Els homes de Maurits Hendriks van completar un partit perfecte contra Holanda i van acabar golejant el combinat taronja 2-5. La victòria de l'equip femení va ser més soferta. Les jugadores de Holtman van empatar a un gol contra la selecció anglesa i es van haver de jugar l'accés a la lluita per l'or en els penals. Un gol de Luci López en la segona tanda de penals i una aturada de Chus Rosa en l'últim llançament anglès van col·locar el combinat estatal en la final de l'Eurocopa. Però en aquest últim partit, les jugadores espanyoles van sucumbir de manera clara (5-1) contra la totpoderosa Holanda que, amb aquella victòria, sumava el tercer europeu consecutiu. La història seria molt més cruel amb l'equip masculí. Després d'un partit brillant en tots els aspectes del joc, Alemanya aconseguia arribar a la tanda de penals fent gala de la seva solidesa defensiva.
Era massa premi per a un equip que no havia generat res en atac i un càstig massa dur per al conjunt espanyol que havia tingut un gran nombre d'oportunitats per desequilibrar el partit.
Les llàgrimes del màxim golejador
Una de les figures més destacades d'aquell combinat espanyol era Santi Freixa. L'actual jugador de l'Atlètic tenia vint anys, però ja era un dels homes amb més galons de la plantilla. Freixa es va convertir en el màxim golejador de la competició empatat amb l'irlandès Sherriff. L'egarenc va marcar nou dianes en els set partits que va disputar. La primera víctima del golejador va ser el combinat irlandès. Freixa va marcar el segon gol espanyol, mentre que Sherriff en va fer dos. En els quatre partits restants de la fase de grups, Freixa va marcar un gol a Bèlgica, a Rússia, a Alemanya i a França. Cinc gols en cinc partits. En les semifinals, quatre dianes de Freixa van conduir el combinat espanyola a la final, però allà la malastrugança el va condemnar. El davanter no va estar gens encertat durant els setanta minuts de partit i el seu error en l'stroke definitiu de la tanda de penals lliurava la medalla d'or als alemanys. Freixa va arrencar a plorar desconsolat. Eren les llàgrimes del màxim golejador de la competició.