La UFEC participa demà en el Pacte pel Dret a Decidir
Política esportiva. El govern l'ha convocat en una llista que inclou des d'associacions sobiranistes, culturals, educatives i socials fins a sindicats o patronals
L'esport català també serà present demà en la històrica primera trobada del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, convocada pel govern. Hi serà a través de la Unió de Federacions Catalanes (UFEC), que ja va acordar per majoria absoluta fa uns mesos situar-se al costat del Parlament tant en aquest tema com en el de la defensa del català i la immersió lingüística. La UEFC, doncs, manté la seva línia de suport als compromisos nacionals tot i la discrepància que manté, de forma oberta, amb el govern per les enormes retallades que han sofert les federacions i l'esport català, que en alguns casos han superat el 60 per cent.
Per la reunió de demà al Parlament el govern ha convocat més d'una trentena d'organitzacions. La llista agafa representants de tots els sectors de la societat civil perquè es visualitzi la transversalitat del sobiranisme –els pròxims dies s'hi podrien incorporar alguns noms més.
Aquesta primera tria inclou, a banda de la UEFC, associacions sobiranistes com ara Òmnium o l'ANC; patronals com per exemple Pimec o Foment del Treball; sindicats com CCOO o la UGT; organitzacions agràries com Asaja o Unió de Pagesos; organismes municipals com el Consell de Governs Locals o l'AMI; entitats educatives com el Consell Escolar de Catalunya o el Consell Interuniversitari de Catalunya i òrgans lingüístics i culturals com l'Institut d'Estudis Catalans o la Plataforma per la Llengua. També hi haurà representants socials com ara la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació d'Associacions de Gent Gran i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, etc.
Els objectius del pacte són, entre d'altres, concertar el procés sobiranista, desmuntar la tesi estesa al PP i al PSOE segons la qual a Catalunya tot es mou per tacticisme polític, sense que hi hagi una base social que ho sustenti. El govern, doncs, vol implicar la societat civil en la futura convocatòria de la consulta. Mentre les enquestes, començant pel Centre d'Estudis d'Opinió, confirmen el desplaçament cap a l'independentisme de la centralitat política, CiU i ERC posen en marxa l'ens polític que han volgut dotar de més pes en el llistat de compromisos del pacte de governabilitat. El pacte nacional començarà a caminar aglutinant amb una absència esperada i notable: la del PSC. Tot i les presses dels republicans, l'executiu va ajornar inicialment la constitució del pacte per evitar que els de Pere Navarro es despengessin de l'acord. La direcció socialista, però, ja va aclarir definitivament que no assistirà a la primera reunió.
El document que regula les bases de l'acord pactat per CiU i ERC, i que la resta de partits no han esmenat, estableix que el pacte nacional ha de“recollir les propostes que emanen de la societat civil i dels seus agents i institucions” per “enriquir” el procés. L'ens, per tant, pretén relligar l'acció institucional i política sobre la consulta amb la base, tenint en compte que la manifestació revolucionària de l'11 de setembre va accelerar el full de ruta d'Artur Mas i va ser el veritable revulsiu de la política catalana.
CiU i ERC no han volgut aïllar ara el procés polític pel dret a decidir sinó tot el contrari. Pretenen visualitzar la base social amb què compta la demanda de la consulta i permetre, alhora, que la societat civil contribueixi a traçar “una orientació general del procés”.