No és la cursa, sinó les seves circumstàncies. Quilòmetres i desnivells a banda, un cop arribes a la meta comença l'altra cursa: trobar la maleta que has lliurat a la sortida, saber on és el camp base i com s'hi arriba, anar al fisioterapeuta a demanar hora (sort que arribo d'hora), dutxa, menjar entremig i parlar amb protagonistes, sala de premsa... I pasta party. I després? El reportatge que veuen al costat el vaig començar a escriure mentre sentia els infladors dels matalassos i, sense connexió, vaig decidir tornar a pujar al lloc de premsa. Al costat hi feien sardanes... Avui el Pont de Suert. Visca!