Plataforma mundial

Els esde­ve­ni­ments espor­tius d'alt nivell que se cele­bren a Bar­ce­lona solen ser una pla­ta­forma extra­or­dinària perquè el món espor­tiu català pro­jecti les seves rei­vin­di­ca­ci­ons arreu del món. En el con­text dels Jocs Olímpics del 1992, el Comitè Olímpic Català, entre altres orga­nis­mes, va recla­mar el dret al reco­nei­xe­ment i a com­pe­tir inter­na­ci­o­nal­ment. Ahir, el col·lec­tiu La Natació Cata­lana per la Inde­pendència, cons­tituït fa dos mesos i que té gai­rebé 750 adhe­rits, es va pre­sen­tar en soci­e­tat a l'INEFC, a escas­sos metres del Palau Sant Jordi, on avui s'inau­gu­ra­ran els cam­pi­o­nats del món de natació, en els quals Cata­lu­nya tindrà un pro­ta­go­nisme impor­tant, encara que camu­flat en la dele­gació espa­nyola, com va expli­car el direc­tor espor­tiu del CN Mataró, Joan Mas­ri­era, un dels impul­sors del col·lec­tiu, que ha rebut l'empara de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana i la Pla­ta­forma Pro Selec­ci­ons Cata­la­nes. “Hem de desem­mas­ca­rar els èxits d'Espa­nya”, va mani­fes­tar Mas­ri­era.

Durant l'acte, al qual van assis­tir unes 350 per­so­nes, entre les quals exes­por­tis­tes olímpics, es va lle­gir un mani­fest que espe­ci­fi­cava que “molts espor­tis­tes no han pogut fir­mar-lo ni ser-hi pre­sents per evi­tar que la seva acti­vi­tat espor­tiva pro­fes­si­o­nal se'n vegi res­sen­tida”. Entre els pre­sents hi havia el fins ara capità del CN Mataró, Jordi Gar­cia, que la pri­ma­vera del 2006 va patir en carn pròpia les con­seqüències d'expres­sar els seus sen­ti­ments. El juga­dor va mani­fes­tar en una entre­vista en una publi­cació local la satis­facció de ser con­vo­cat amb Espa­nya, perquè li per­me­tia com­pe­tir al més alt nivell, però que jugar amb Espa­nya no seria mai tan emo­tiu com fer-ho amb Cata­lu­nya. Les seves parau­les van arri­bar a la Fede­ració Espa­nyola de Natació, que li va dema­nar expli­ca­ci­ons. “Quan jugues en un equip, sigui el que sigui, t'entre­gues al màxim, però no és nor­mal que no et dei­xin expres­sar els teus sen­ti­ments, que cadascú té els seus”, recor­dava ahir el water­po­lista mares­menc. El qua­tre vega­des olímpic Sergi Pedre­rol va reconèixer que per a un espor­tista, que s'hi juga el pa, no és fàcil pren­dre par­tit, a causa de les represàlies.

Aquesta falta de lli­ber­tat dels espor­tis­tes en actiu a l'hora de mos­trar els sen­ti­ments –que es va esce­ni­fi­car amb l'apa­rició d'un juga­dor de water­polo amb una màscara– fa que la majo­ria dels que han donat suport a la ini­ci­a­tiva siguin exes­por­tis­tes. Tot i això, entre els sig­nants hi ha pro­fes­si­o­nals en actiu, com ara la neda­dora olímpica a Lon­dres Clàudia Dasca, els water­po­lis­tes Dani Sulla i Sergi Mora, el tècnic del CN Saba­dell Nani Guiu i l'àrbi­tre Jaume Tei­xidó, entre d'altres.

Entre els exes­por­tis­tes hi ha, per exem­ple, Mont­ser­rat Fer­raro, sal­ta­dora del CN Montjuïc, que va expli­car que va que­dar fora d'una con­vo­catòria per a uns Jocs incom­pren­si­ble­ment: “Vaig que­dar ter­cera d'Espa­nya i als Jocs hi van anar les dues pri­me­res i la quarta.” Com a anècdota gra­ci­osa, Eli­senda Pérez, neda­dora olímpica a Bar­ce­lona, va expli­car que en els Jocs del Medi­ter­rani del 1991, es va des­ma­iar just després de ser pro­cla­mada cam­pi­ona dels 400 m estils, i “vaig sen­tir l'himne del país que no em repre­senta des de la lli­tera.”