Fa tres temporades que Joaquim Rodríguez és el líder d'un equip (Katuixa rus) i la seva progressió ha estat espectacular. S'ha embutxacat proves d'una setmana (Volta 2010), clàssiques de primer nivell (Fletxa Valona 2012 i Giro de la Llombardia 2012) i la seva competitivitat li ha permès mantenir la regularitat tota la temporada i acabar l'any com a primer del rànquing mundial dues vegades (2010 i 2012). A més, ha trepitjat al podi en el mundial i en les tres grans proves per etapes, on s'ha quedat a prop, molt a prop, de pujar al graó més alt (2n en el Giro i 3r en la Vuelta 2012). Aquests resultats no són el seu sostre mentre proves de tres setmanes com la Vuelta que comença avui a Galícia apostin per etapes més aviat curtes, explosives, amb finals en alt, –més de la meitat–, i sense cronometrades llargues i planes –se n'ha programat una d'individual de menys de 40 km i amb un perfil dur i exigent–. Per això, el de Parets del Vallès, tercer en l'últim Tour, té una oportunitat d'or per canviar el gust agredolç de les posicions de consolació pel dolcíssim de la victòria final, i no en va és un dels integrants de la nòmina de favorits juntament amb Vincenzo Nibali, Alejandro Valverde, Samuel Sánchez, Sergio Luis Henao, Dan Martin i Michele Scarponi. L'absència més destacada és la del vigent campió de la prova, Alberto Contador, que va decidir renunciar i preparar-se per a la temporada que ve després d'un Tour per sota de les expectatives.

Purito, sempre sincer, treballador sacrificat i ambiciós, deixa clar l'objectiu abans de l'etapa cronometrada per equips que avui donarà el tret de sortida a la ronda espanyola (Vilanova de Arousa-Sanxenxo 27,4 km): “Tinc molt bones sensacions i el meu objectiu clar és lluitar per la classificació general. En el cap només hi tinc la Vuelta, no penso en el mundial. El que la gent recorda en el món de l'esport és el vencedor. Em mereixo una gran volta. He estat en força podis, en vull guanyar una de gran, i lluitaré fins al final de la meva carrera per aconseguir-ho.”

El recorregut s'ajusta al seu gust, un punt a favor seu. “No em fa res que hi hagi tants finals en alt; per mi, com si n'hi hagués vint. El recorregut no et deixa descansar, des del primer dia s'ha d'estar en forma. Em recorda al de la Vuelta de l'any passat. M'agrada, amb un punt d'espectacle i amb respecte pels corredors. Hi ha tres o quatre etapes força dures: Andorra, la de França (Peyragudes), Angliru, inclús la de Sierra Nevada. Òbviament, la de la Gallina és la meva preferida, és molt especial.”

Les etapes ràpides, nervioses i amb finals en alt podrien marcar diferències entre els favorits –enguany s'han incorporat obstacles muntanyosos en trams intermedis que poden donar més incentiu–. I cal no oblidar que hi torna a haver bonificacions per als primers. Però la Vuelta s'ha de resoldre en les etapes que apunta Purito, en el segon tram de la Vuelta. L'etapa reina és la que acaba al Peyragudes, amb quatre ports de primera i un perfil de Tour.