El joc dels anells
Jocs Olímpics. Els membres del Comitè Olímpic Internacional escolliran avui a Buenos Aires entre les candidates Istanbul, Madrid, que hi aspira per tercer cop, i Tòquio la seu del 2020
El Comitè Olímpic Internacional designarà avui, pels volts de dos quarts d'onze de la nit (hora catalana) a Buenos Aires, la ciutat que organitzarà els Jocs Olímpics del 2020. Istanbul, Madrid i Tòquio –per estricte ordre alfabètic–aspiren a endur-se el triomf per albergar el gran esdeveniment, i les càbales sobre la condició de favorita d'una o de l'altra són part del ritual per influir en els vots.
Les elucubracions sobre els favorits són molts cops paper mullat, perquè els assemblearis tenen prohibit pronunciar-se abans de temps. Els designis dels membres del COI són tan inescrutables com els de la mateixa Església quan es busca una fumata blanca i la lògica es tan polièdrica com indesxifrable, subjecta a valoracions i interessos tan globals com subjectius i personals. Hi ha casos, però, lògicament, en què la ciutat favorita ha resultat l'escollida, només faltaria. Quan Barcelona es va presentar a la sessió del COI del 17 d'octubre de 1986 per afrontar la votació que li acabaria donant els Jocs del 1992, ho tenia tot a favor per ser escollida, perquè Joan Antoni Samaranch havia maniobrat per afavorir les aspiracions de la seva ciutat. Malgrat que se suposa que tots haurien d'arribar a l'exposició final amb els deures fets, en aquella ocasió el discurs del president francès, Jacques Chirac, molt brillant, va estar a punt de remoure alguns vots.
El fet d'haver estat rebutjada en les dues cites anteriors no confereix a Madrid per se el cartell de favorita. És simplement un factor que la pot ajudar però que també podria generar alguna reticència. Madrid té al seu favor tenir un gran nombre d'equipaments ja construïts, i la crisi econòmica en contra –Wert ja va anunciar ahir que si guanyen apujaran els pressupostos i incrementaran les aportacions al pla ADO–. Istanbul té un actiu en la concentració dels esports en la capital a favor, i la revolta social li pot jugar una mala passada, i Tòquio té una xarxa de transport públic de primer nivell, i pot acusar l'alarma que provoca l'accident de Fukushima.
Totes tres aspirants han posat en marxa de manera molt intensa en els darrers temps la maquinària diplomàtica a tots els nivells i amb presència a Buenos Aires des de fa dies per acabar d'esgarrapar els darrers vots, les últimes aliances, tot i que al final els números mai no quadren quant a adhesions –l'excusa universal del perdedor– i queda clar que hi ha membres del comitè que fan el doble joc, un clàssic.
La majoria absoluta són els 49 vots
L'assemblea general del COI està formada per 103 membres. El seu president, Jacques Rogge, mai vota, com a símbol de neutralitat. Tampoc no votaran els assemblearis dels països amb ciutats implicades , que són Juan Antonio Samaranch, Marisol Casado i José Perurena, el japonès Tsunekazu Takeda i el turc Ugur Erdener. Per tant, tenint en compte que hi ha 97 votants, la majoria absoluta necessària per guanyar la votació són els 49 vots.
El futur de Barcelona 2022 hi va lligat
És una evidència que el resultat d'avui marcarà el futur immediat de la candidatura Barcelona 2022 als Jocs d'Hivern. Un triomf de Madrid probablement faria ajornar la proposta catalana per als Jocs del 2026. Barcelona ha actuat fins ara amb cautela per no interferir en els interessos de Madrid 2020 i ja va anunciar fa temps que no explicaria el seu projecte fins que no passés l'elecció d'avui.
Gasol, la família reial i Rajoy al G-20
La família reial ja ha anunciat que donarà suport en cos i ànima a Madrid 2020, tot i que amb el prestigi perdut dels últims temps tant en l'àmbit estatal com en l'internacional mai no se sap si aquest fet beneficiarà realment la ciutat espanyola.Pel que fa als esportistes mediàtics, el seu gran valedor és el català Pau Gasol, jugador de l'NBA conegut arreu perquè milita en els Los Angeles Lakers i que s'ha prestat a fer tal funció. Els turcs, en canvi, van apostar per un grup de joves atletes als qual va presentar tot just ahir el president de la seva candidatura, Hasan Arat, com “els ambaixadors del futur de l'esport.”
En l'ordre polític, Xavier Trias, alcalde de Barcelona, també va donar dijous el seu suport a la candidatura madrilenya, tal com també va fer Messi, criticat no obstant això per alguns mitjans madrilenys perquè no va voler sortir en un espot publicitari a favor de la candidatura. També va expressar el seu suport formal a Madrid 2020 Tarragona 2017, seu dels Jocs Mediterranis.
Tant el primer ministre japonès, Shinzo Abe, com el seu homòleg turc, Tayipp Erdogan, i l'espanyol Mariano Rajoy van participar ahir en la cimera del G-20 a Sant Petersburg abans de desplaçar-se amb rumb a Buenos Aires. “Madrid és la millor candidatura. A Espanya hi fa bon temps, hi ha bona gastronomia i la gent és molt simpàtica”, va dir Rajoy.
Quant als estudis econòmics, i seguint en certa manera també amb el conte de la lletera, les xifres sobre el possible impacte que podria suposar per a Madrid l'elecció, preveuen que la ciutat incrementaria en 800.000 el nombre de turistes durant la cita. També estimen que es generarien uns 26.000 llocs de treball directes. La previsió sobre l'impacte en el PIB és de 3.000 milions.