L'esport català no s'ha mantingut ni de bon tros al marge del sentiment majoritari a favor de la independència que ha impulsat el moviment social que ha viscut Catalunya en l'últim any. Amb major o menor mesura, l'ampli i heterogeni col·lectiu s'ha implicat de manera pública i notòria en el moviment independentista que va ressorgir més fort que mai arran de la manifestació de l'11 de Setembre de l'any passat. Manifestacions espontànies com ara la xiulada a l'himne espanyol en la inauguració del mundial de natació de Barcelona. Proclames oficials de clubs que s'afegien al sentiment sobiranista. O declaracions d'esportistes com Àlex Fàbregas, que admetia que jugava amb Espanya perquè no hi havia res més, desfermant una tempesta en un got d'aigua amb convidats sorpresa rescatats del passat en blanc i negre. A tall anecdòtic perquè no va tenir conseqüències esportives per al jugador, destaca en el cas Fàbregas la reacció furibunda de Pablo Llorens, expresident de la Federació Espanyola de Tennis i una persona amb un cert pes dins el RC Polo, el club del jugador. Llorens va etzibar: “M'ha produït una repugnància tan gran que he trucat al president del Polo i li he dit que aquest senyor l'expulsarem del club.” Fàbregas va seguir sent capità de l'equip.

Uns i altres, els detractors que no entenen que un poble té el dret a decidir què vol ser també perquè les seves actituds intolerants i molts cops ridícules són un estímul, han contribuït al manteniment de la flama. Un dels casos més flagrants des del punt de vista negatiu van ser els insults que va rebre en el seu compte de Twitter la waterpolista Roser Tarragó. El va haver de tancar perquè en el seu perfil hi tenia el símbol de l'estelada.

El col·lectiu que va adquirir més ressò mediàtic aquest estiu aprofitant l'altaveu que va suposar el mundial de natació de Barcelona va ser l'anomenat La Natació Catalana per la Independència, sorgit d'una iniciativa popular de diverses persones del món de la natació, del waterpolo, de la sincronitzada, dels salts, d'aigües obertes i de màsters que volen explicar obertament els problemes que té la natació catalana. El col·lectiu, que té el suport de l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, manifesta que la natació a Catalunya no té prou finançament per fer front a totes les despeses i que els recursos de què disposa no es corresponen amb els èxits i el potencial organitzatiu i esportiu demostrats any rere any. Culpen de tots aquests problemes la falta de poder polític i el dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros respecte a l'Estat espanyol. Entenen que Catalunya pateix un ofec polític i econòmic del govern espanyol.