Esport i política

N'hi ha que neixen estelats

Tant a títol individual com en l'àmbit de clubs o a través d'associacions, l'esport ha estat el reflex del batec de la societat catalana i també ha alçat la veu

L'esport català no s'ha mantingut ni de bon tros al marge del sentiment majoritari a favor de la independència que ha impulsat el moviment social que ha viscut Catalunya en l'últim any. Amb major o menor mesura, l'ampli i heterogeni col·lectiu s'ha implicat de manera pública i notòria en el moviment independentista que va ressorgir més fort que mai arran de la manifestació de l'11 de Setembre de l'any passat. Manifestacions espontànies com ara la xiulada a l'himne espanyol en la inauguració del mundial de natació de Barcelona. Proclames oficials de clubs que s'afegien al sentiment sobiranista. O declaracions d'esportistes com Àlex Fàbregas, que admetia que jugava amb Espanya perquè no hi havia res més, desfermant una tempesta en un got d'aigua amb convidats sorpresa rescatats del passat en blanc i negre. A tall anecdòtic perquè no va tenir conseqüències esportives per al jugador, destaca en el cas Fàbregas la reacció furibunda de Pablo Llorens, expresident de la Federació Espanyola de Tennis i una persona amb un cert pes dins el RC Polo, el club del jugador. Llorens va etzibar: “M'ha produït una repugnància tan gran que he trucat al president del Polo i li he dit que aquest senyor l'expulsarem del club.” Fàbregas va seguir sent capità de l'equip.

Uns i altres, els detractors que no entenen que un poble té el dret a decidir què vol ser també perquè les seves actituds intolerants i molts cops ridícules són un estímul, han contribuït al manteniment de la flama. Un dels casos més flagrants des del punt de vista negatiu van ser els insults que va rebre en el seu compte de Twitter la waterpolista Roser Tarragó. El va haver de tancar perquè en el seu perfil hi tenia el símbol de l'estelada.

El col·lectiu que va adquirir més ressò mediàtic aquest estiu aprofitant l'altaveu que va suposar el mundial de natació de Barcelona va ser l'anomenat La Natació Catalana per la Independència, sorgit d'una iniciativa popular de diverses persones del món de la natació, del waterpolo, de la sincronitzada, dels salts, d'aigües obertes i de màsters que volen explicar obertament els problemes que té la natació catalana. El col·lectiu, que té el suport de l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, manifesta que la natació a Catalunya no té prou finançament per fer front a totes les despeses i que els recursos de què disposa no es corresponen amb els èxits i el potencial organitzatiu i esportiu demostrats any rere any. Culpen de tots aquests problemes la falta de poder polític i el dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros respecte a l'Estat espanyol. Entenen que Catalunya pateix un ofec polític i econòmic del govern espanyol.

El JE Flix

També hi ha clubs que s'han significat obertament. El Joventut Esportiva Flix es va convertir en el primer equip de futbol català que es proclama a favor de la independència de Catalunya. L'acord es va prendre en una assemblea extraordinària en la qual 61 socis van votar a favor de la iniciativa plantejada per la junta. Només hi va haver dos vots en contra i tres en blanc. La declaració del club a favor de la independència implica que l'equip lluirà a la samarreta el logotip de l'Assemblea Nacional de Catalunya i l'estelada. Segons el club, amb aquesta iniciativa no es busca polititzar l'entitat o el poble, sinó donar suport al moviment social a favor de la independència. El CF Ripoll, per la seva banda, lluirà l'estelada de l'ANC a la samarreta a partir de la temporada vinent.

El cas Jeroni Rañé

En el futbol platja, el sentiment sobiranista també va ser protagonista. En el Catalunya-Itàlia jugat a Torredembarra, el jugador torrenc Jeroni Rañé va mostrar al públic i a les càmeres d'Esport 3 una samarreta amb l'estelada i un missatge: “Ells van guanyar la guerra, nosaltres guanyarem la pau.” El curiós del cas és que el directiu responsable de futbol platja de la federació catalana el va apartar adduint indisciplina. El Twitter va bullir.

PIONER EN FUTBOL

El JE Flix va ser el primer equip de futbol català que es va proclamar independentista
El col·lectiu Natació per la Independència va aprofitar el ressò del mundial

Crit al cel d'UFEC i federacions

El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), David Moner, acompanyat dels representants de les 67 federacions esportives catalanes va fer a l'abril un manifest per tal d'explicar la greu i preocupant situació en què es troba l'esport català, ferit de mort per la retallada dràstica que la secretaria general de l'Esport aplicarà a les federacions esportives catalanes per aquest 2013. L'esport català té gairebé 70 federacions, 8.400 clubs, gairebé 600.000 federats i 3.000.000 de catalans que fan activitat física. Amb la roda de premsa, l'esport federat es va unir per aturar la retallada letal.

Corre per la independència

Milers de catalans van participar en el circuit Corre per la Independència –5 curses puntuables i moltes d'adherides– que van coorganitzar la sectorial d'esports de l'ANC, la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i El 9 Esportiu de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)