El rutilant èxit de Sara Ramírez i Gàlia Dvorak en el campionat d'Europa de tennis de taula –medalla de bronze en el quadre de dobles–arriben en un moment en què aquest esport no passa pel millors moments ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat. Tot i que ahir la federació espanyola es va afanyar a dir que els seus jugadors havien fet el millor campionat de la història, la veritat és que els clubs de les dues grans lligues han anat perdent potencial econòmic.

La mateixa federació s'ha vist obligada a permetre que els seus millors jugadors, entre els quals n'hi ha vuit de catalans, juguin en altres lligues. La fórmula que s'ha trobat perquè Ramírez, Dvorak i els altres jugadors d'alt nivell puguin mantenir uns ingressos decents és que puguin tenir doble fitxa, la primera, a una lliga estrangera i la segona, a la lliga espanyola, ara més devaluada. Per tant Ramírez, la jugadora més mediàtica dels últims anys, està reforçant aquesta temporada l'equip campió de França, el Kremlin Bicetre, al mateix temps que es manté en la nòmina del Fotoprix Vic. La vallesana, amb tot, encara no ha jugat ni un sol partit amb el Vic en les tres primeres jugadores de la superdivisió. A França, de moment, és insubstituïble. La seva intenció, en tot cas, és reforçar les osonenques sempre que el calendari del campionat francès li ho permeti.

Dvorak, l'eterna promesa d'aquest esport a Catalunya, aquesta temporada ha aconseguit compaginar les seves aparicions amb el seu club de tota la vida, el Mataró Quadis, amb el fitxatge per l'Etival Raon de Clairefontaine, a prop de Nancy, en la Pro B, la segona categoria de França. El tennis de taula francès no ha aconseguit obtenir cap medalla en aquest últim campionat d'Europa, però els seus clubs sempre han estat més sostenibles, sobretot en l'aspecte econòmic.

Un exemple de l'impacte que la crisi ha tingut en el tennis de taula català va ser la desaparició del Cassanenc, un dels millors equips femenins de les últimes temporades a Catalunya. La seva millor jugadora, Anna Badosa, també compagina les actuacions amb el Santa Eulària d'Eivissa i el Marmandaise francès. Més jugadors que catalans que han seguit el mateix camí són Joan Moregó (Mataró i Västeras), Marc Duran (Borges i Loire Nord), Oriol Monzó (Borges i Mònaco), Pere Navarro (Arteal i D'Elancourt), Marc Caymel (Son Cladera i Bordeus).