El sor­teig de vui­tens de final de la copa del Rei de fut­bol sala d'avui té un con­vi­dat català que par­teix com la ven­ta­focs entre els equips que llui­ten per des­ban­car el Barça del tron de la com­pe­tició. El Maxon Mont­cada, un dels tres equips de la segona divisió B que han entrat en el bombo, apa­reix entre una llista de setze con­junts en què hi ha plan­ti­lles arxi­co­ne­gu­des com ara la del Barça, El Pozo Múrcia i l'Inter Movis­tar. El Noia gallec i el Zier­bena basc són els altres dos con­junts de la divisió de bronze del fut­bol sala espa­nyol.

Uns 400 afi­ci­o­nats del Maxon Mont­cada –l'horari (dimarts pas­sat a les 21.15 h) no va ser gaire pro­pici perquè s'omplis­sin les 1.000 loca­li­tats del pavelló Miquel Poblet– van poder gau­dir d'una de les ges­tes més impor­tants de la història del club. La pri­mera plan­ti­lla de l'enti­tat, que actu­al­ment resi­deix al grup 3 de la segona divisió B, va doble­gar el Magna Navarra, equip de pri­mera divisió, per 3 gols a 1 en un matx que que­darà per a la poste­ri­tat. Els homes de Lolo Martínez es van treure la pell de xai en els pri­mers ins­tants del par­tit i en el minut 7, ja domi­na­ven per 2-0 amb gols d'Este­ller i de Jordi. “Vam mar­car molt ràpid, i això va fer que ens ho creguéssim més. No vam bai­xar la guàrdia en cap moment, però quan ens van fer el 2-1 hi va haver un moment d'incer­tesa”, recorda Lolo Martínez. La diana navar­resa no va espan­tar els locals, que van reac­ci­o­nar de manera efec­tiva fent el ter­cer gol dos minuts més tard. Este­ller tor­nava a per­fo­rar la por­te­ria d'Alex i donava tran­quil·litat als locals. Després de la represa, el Mont­cada va seguir jugant de tu a tu al Navarra i, fins i tot, va tenir pos­si­bi­li­tats d'ampliar l'avan­tatge. “Tenien un parell de bai­xes impor­tants, però no es poden excu­sar en això, perquè els seus suplents tenen un gran nivell”, explica el tècnic. Dies abans del duel, els juga­dors del Mont­cada havien visu­a­lit­zat un vídeo per saber com es defen­sava el Navarra, per conèixer com tre­ba­llava l'estratègia i per tallar de soca-rel els seus con­tra­a­tacs. Però “una vegada ets al ves­ti­dor només els pots enva­len­tir perquè s'ho pas­sin bé”, explica Martínez. El tècnic asse­gura: “Una vegada t'acli­ma­tes als par­tits, no mires con­tra qui jugues. Quan l'àrbi­tre xiula el final, t'ado­nes de la sor­presa que aca­bes de donar.”