2013: una bona collita
Els tennistes catalans igualen els 4 títols del 2009 i posen fi a la sequera del 2012
Tommy Robredo (2), que ha estat la punta de llança amb una temporada memorable, Marcel Granollers i Albert Montañés han estat els guanyadors
La collita catalana del 2013 en l'ATP ha estat prou prolífica amb quatre títols repartits entre tres jugadors, les tres puntes de llança ara mateix d'aquest esport al Principat: Tommy Robredo (2), Albert Montañés i Marcel Granollers. Les quatre copes trenquen la sequera del 2012 i igualen el millor registre dels darrers anys. El 2009 els tennistes de casa també van alçar quatre cops els punys al cel. No han canviat gaire les coses. Fa quatre anys van ser coronats Albert Montañés –Estoril i Stuttgart– i Tommy Robredo –Buenos Aires i Costa do Sauípe–. Entre el 2006 i el 2011 els catalans havien guanyat algun títol ininterrompudament fins que l'any passat la ratxa es va trencar. Beto Martín va perdre la final de Costa do Sauípe el 2005 com a resultat més destacat en l'últim any de sequera abans d'un període de sis anys de benestar. De tots aquests èxits, cal remarcar pel seu valor el Masters 1.000 d'Hamburg que es va endur Robredo el 2006, any en què també es va imposar a Bastad.
Només 34 campions
Els números també il·lustren el valor de les conquestes. El nombre total de tornejos ATP del 2013 ha estat de 65, desgranats en una copa Masters, 4 Grand Slams, 9 Masters 1.000, 11 ATP 500 i 40 ATP 250. Doncs bé, els monstres Nadal, Djokovic i Murray han acaparat tant la copa Masters com els Grand Slam i els Masters 1.000 i la resta de mortals s'han barallat pels tornejos de les graduacions inferiors. En els ATP 500, entren en la llista de triomfadors l'argentí Juan Martín del Potro, el japonès Kei Nishikori, l'italià Fabio Fognini i el rus Mikhaïl Iujni. El pastís es reparteix ja molt més, lògicament, en els 40 tornejos ATP 250, en els quals hi ha enquadrats els catalans i també un tennista de la talla de Roger Federer, que enguany ha passat gana. El suís va triomfar només a Halle. Pitjor li ha anat al txec Tomas Berdych, que només ha tingut l'alegria de la Davis. En total, tan sols 34 tennistes han obtingut un títol.
Cal canvi generacional
Extrapolant les dades, veiem, però, que els noms continuen sent els mateixos: Robredo, Montañés i Marcel Granollers, aquest darrer des de la seva irrupció el 2008. Caldrà, doncs, que tennistes més joves com ara Albert Ramos i Pere Riba, per citar els exemples cogeneracionals que han fet parlar més en els últims anys, facin un pas endavant perquè Robredo i Montañés superen la trentena. En un entorn de competitivitat brutal, jet lag i molts joves sorgits d'acadèmies com els bolets disposats a fer la guitza no és gens fàcil. Ramos ha jugat i perdut fins ara una final –Casablanca 2012–, mentre que Riba ha viscut una temporada de transició –ha pujat del lloc 448è al 128è–després d'una greu lesió que el va apartar i espera tornar en plenitud el curs vinent.
Els millors títols catalans de tota la història, van ser els Grand Slams obtinguts per Andreu Gimeno (1972), Sergi Bruguera (1993 i 1994) i Albert Costa (2002), que van triomfar a la terra batuda de Roland Garros, i la copa Masters que es va endur Àlex Corretja (1998).
PRESTIGI
Robredo va derrotar Roger Federer en l'obert dels EUA, tota una fitaCOSTA VÈNCER
El suís només ha obtingut un títol enguany i Berdych salva el curs amb la DavisL'olotí salva els dobles
No cal ser un geni per veure que Tommy Robredo ha estat el gran triomfador de l'any en el tennis català. La seva ascensió vertiginosa i la força amb què ha aterrat de nou al circuit ATP després de la lesió han estat contundents. Els dos títols i les grans actuacions tant a Roland Garros com en l'obert dels Estats Units han estat la cirera del pastís del seu excels rendiment. Doncs el cas és que l'olotí també ha estat l'únic del Principat que s'han endut un títol de dobles. Marcel Granollers i Marc López van arribar a la copa Masters –meritori–, però enguany no han sucat. Robredo el va obtenir formant parella amb el brasiler Marcelo Melo, un altre dels que ha jugat la reunió de mestres. Es van endur el torneig australià de Brisbane superant en la final Eric Burotac i Paul Hanley, els primers caps de sèrie del quadre.