La vela catalana va viure en els Jocs Olímpics de Londres una situació excepcional: cap regatista del país va aconseguir classificar-s'hi. Allò va suposar el punt final a una dotzena anys d'èxits olímpics, amb protagonistes ben coneguts: Josep Maria van der Ploeg, Sandra Azón les germanes Natàlia i Begoña Via-Dufresne, entre d'altres. Enmig d'aquesta crisi esportiva, i també econòmica, comencen a sorgir nous talents amb capacitat de revertir aquesta situació. La nova generació la lideren els barcelonins Jordi Xammar i Joan Herp (CN el Masnou), que amb 17 anys s'han estrenat en la classe 470 amb el títol mundial júnior, un èxit inesperat que els situa a la rampa de llançament cap als Jocs a Rio del 2016 Aquests dies els dos joves planten cara els favorits en la tradicional Christmas Race de Palamós.

Xammar i Herp estaven predestinats, admet el primer, a acabar plegats en un bot olímpic. “Ens coneixem des de ben petits, quan fèiem Optimist, i els entrenadors i les famílies ens van proposar que provéssim de fer el salt plegats a la classe 420. Vam ser tres vegades campions del món, i el 2013 vam creure que havia arribat l'hora de provar-ho en 470”, recorda Xammar, que exerceix de navegant. “Herp, per la seva alçada, és el tripulant ideal”, afegeix.

Obrir-se el camí, o el mar en aquest cas, en la vela olímpica no és un camí de roses, encara que tinguis un palmarès que faci cruixir la terra. “Aquí a Palamós ho estem veient. Nosaltres anem amb cotxe i per davant passen les rulots i autocaravanes imponents dels austríacs o alemanys. És clar que econòmicament encara estem lluny d'aquests països”, comenta el jove regatista, que amb la seva família i la del seu company s'ha hagut de pagar de la seva butxaca l'embarcació que els ha de dur a Rio. Si la cosa va bé seran els 5.000 euros més ben invertits de la seva vida, però les dificultats són notables. Els regatistes compaginen les carreres universitàries que acaben de començar –administració i direcció d'empreses i enginyeria industrial– amb estades regulars de deu dies al centre de tecnificació que la federació espanyola té a les Canàries. De compartir les despeses pel vaixell, de moment, res de res. “Ens van prometre un premi econòmic pel títol mundial”, precisa Xammar, que també té paraules d'agraïment per a la federació catalana: “El 470 amb el que vam ser campions ens el van deixar ells, i són detalls que s'agraeixen.”

Segons el jove barceloní, els secrets perquè la parella no tan sols no es trenqui, sinó que cada dia avanci amb més seguretat són ben coneguts: “El més important és que ens portem bé i siguem amics, perquè molts equips es trenquen, perquè competir i estar junts tant de temps no és fàcil.”

El 2014 està ple de reptes. Encara seran júniors i la defensa del títol mundial és una obligació. Al mateix temps hauran de lluitar contra els millors sèniors espanyols que aspiren a ser els referents del 470. Amb tot, ells ho tenen clar: “El nostre projecte és a llarg termini.”