Present ver, futur incert

Men­tre la vella Europa s'abriga pel fred, sovint sota zero, el ciclisme pro­fes­si­o­nal arranca la ver­ta­dera tem­po­rada, la del World Tour, al con­ti­nent aus­tralià, tot i que alguns, com ara Joa­quim Rodríguez (Kati­uixa), es refu­gien a l'Argen­tina, on fa més bon temps. El 2014 és un any de tran­sició perquè el nou pre­si­dent de la Unió Ciclista Inter­na­ci­o­nal (UCI), l'anglès Bryan Cook­son, i els seus asses­sors pre­pa­ren can­vis subs­tan­ci­als de cara al 2015, any en què nai­xerà també el pro­jecte més espe­rat dels últims mesos, l'equip de Fer­nando Alonso. Per aca­bar-ho d'ado­bar, el Tour de França no tindrà la gran sen­sació del 2013, Nairo Quin­tana (Movis­tar), que pre­fe­reix cen­trar-se en la Vuelta a Espa­nya, ni amb el ter­cer clas­si­fi­cat, Rodríguez, que s'ha pro­po­sat gua­nyar la seva pri­mera gran volta al Giro d'Itàlia.

Amb tots aquests ingre­di­ents, doncs, no es pre­veu cap revo­lució aquest any, més enllà de les con­seqüències, sobre­tot per als afi­ci­o­nats més acèrrims, de la des­a­pa­rició del lle­gen­dari Euskal­tel i de la reti­rada de dos dels millors ciclis­tes cata­lans de l'última dècada, Xavi Flo­ren­cio i Joan Antoni Flecha. El pilot –no només els ciclis­tes sinó tot l'entorn– està tan escal­dat amb el dopatge que tam­poc es pre­veu que algú s'atre­veixi a fer expe­ri­ments amb nous pro­duc­tes o amb la ter­cera gene­ració de l'EPO.

Tot i que el Tour Down Under obre simbòlica­ment la tem­po­rada –Austràlia cada vegada té més pes en el ciclisme de car­re­tera– el com­bat de veri­tat començarà quan s'acosti la pri­ma­vera a Europa, amb la París-Niça i, sobre­tot, amb les grans clàssi­ques.

L'interès se cen­trarà en veure si Peter Sagan (Can­non­dale) con­ti­nua amb la seva meteòrica pro­jecció. De fet, ha anun­ciat que anirà a totes no només en la Milà-San Remo i la volta a Flan­des, sinó que allar­garà la forma fins a la París-Rou­baix, prova en què el suís Fabian Can­ce­llara (Trek) inten­tarà igua­lar el rècord de victòries (4) dels bel­gues Roger De Vla­a­e­minck i Tom Boo­nen.

Abans de les grans clàssi­ques del nord hi haurà la Volta a Cata­lu­nya, que podria viure la seva última tem­po­rada en la pri­mera cate­go­ria si es con­fir­men els can­vis en l'UCI. Sense con­tra­re­llotge, el duel tor­narà a ser com el del 2013, entre els esca­la­dors. Joa­quim Rodríguez; el ven­ce­dor del 2013, Dan Mar­tin (Gar­min) o Alberto Con­ta­dor (Saxo Bank) l'afron­ta­ran com a prin­ci­pals favo­rits. El català ha dit que també aspira a alçar els braços en la Lieja-Bas­togne-Lieja (27 d'abril), prova en què ha fet segon dues vega­des. Un altre cop el seu rival serà Mar­tin i pro­ba­ble­ment Ale­jan­dro Val­verde, amb qui pot­ser també se les haurà en la Vuelta a Espa­nya i altres cur­ses d'un dia.

El paper del tot­po­derós Sky també serà relle­vant des del pri­mer dia. Chris Fro­ome, Brad­ley Wig­gins i també Ric­hie Porte i Ser­gio Henao volen repar­tir-se el botí en les prin­ci­pals vol­tes d'una set­mana, i de les de tres, és clar. En els últims dos anys l'equip ha mos­trat una ambició sense límits en totes les vol­tes abans del Tour, sobre­tot en la París-Niça, la Tir­reno-Adriàtica, la París-Rou­baix i la volta a Roman­dia. Els plans de l'equip pas­sen per fer de Porte un líder sòlid al Giro –serà un dels prin­ci­pals rivals de Rodríguez– i en el Tour que Fro­ome i Wig­gins s'espa­vi­lin entre ells ara que han fet les paus. Al Tour les car­tes ja són sobre la taula. Sense Nairo Quin­tana, l'únic, per ara, que sem­bla capaç de plan­tar cara als dos britànics és Vin­cenzo Nibali (Astana). El recor­re­gut, amb tot, bene­fi­cia els interes­sos de Fro­ome i Wig­gins, que dis­po­sa­ran el penúltim dia d'una mara­to­ni­ana con­tra­re­llotge (54 km) per sen­ten­ciar la prova.

La Vuelta ha tor­nat a apos­tar per un recor­re­gut tren­ca­ca­mes des del pri­mer dia, amb mun­ta­nyes escam­pa­des per tot arreu. Si Nairo Quin­tana hi arriba en el mateix estat que en el Tour de l'any pas­sat, es fa difícil pen­sar que no el pugui gua­nyar.