Mentre la vella Europa s'abriga pel fred, sovint sota zero, el ciclisme professional arranca la vertadera temporada, la del World Tour, al continent australià, tot i que alguns, com ara Joaquim Rodríguez (Katiuixa), es refugien a l'Argentina, on fa més bon temps. El 2014 és un any de transició perquè el nou president de la Unió Ciclista Internacional (UCI), l'anglès Bryan Cookson, i els seus assessors preparen canvis substancials de cara al 2015, any en què naixerà també el projecte més esperat dels últims mesos, l'equip de Fernando Alonso. Per acabar-ho d'adobar, el Tour de França no tindrà la gran sensació del 2013, Nairo Quintana (Movistar), que prefereix centrar-se en la Vuelta a Espanya, ni amb el tercer classificat, Rodríguez, que s'ha proposat guanyar la seva primera gran volta al Giro d'Itàlia.

Amb tots aquests ingredients, doncs, no es preveu cap revolució aquest any, més enllà de les conseqüències, sobretot per als aficionats més acèrrims, de la desaparició del llegendari Euskaltel i de la retirada de dos dels millors ciclistes catalans de l'última dècada, Xavi Florencio i Joan Antoni Flecha. El pilot –no només els ciclistes sinó tot l'entorn– està tan escaldat amb el dopatge que tampoc es preveu que algú s'atreveixi a fer experiments amb nous productes o amb la tercera generació de l'EPO.

Tot i que el Tour Down Under obre simbòlicament la temporada –Austràlia cada vegada té més pes en el ciclisme de carretera– el combat de veritat començarà quan s'acosti la primavera a Europa, amb la París-Niça i, sobretot, amb les grans clàssiques.

L'interès se centrarà en veure si Peter Sagan (Cannondale) continua amb la seva meteòrica projecció. De fet, ha anunciat que anirà a totes no només en la Milà-San Remo i la volta a Flandes, sinó que allargarà la forma fins a la París-Roubaix, prova en què el suís Fabian Cancellara (Trek) intentarà igualar el rècord de victòries (4) dels belgues Roger De Vlaaeminck i Tom Boonen.

Abans de les grans clàssiques del nord hi haurà la Volta a Catalunya, que podria viure la seva última temporada en la primera categoria si es confirmen els canvis en l'UCI. Sense contrarellotge, el duel tornarà a ser com el del 2013, entre els escaladors. Joaquim Rodríguez; el vencedor del 2013, Dan Martin (Garmin) o Alberto Contador (Saxo Bank) l'afrontaran com a principals favorits. El català ha dit que també aspira a alçar els braços en la Lieja-Bastogne-Lieja (27 d'abril), prova en què ha fet segon dues vegades. Un altre cop el seu rival serà Martin i probablement Alejandro Valverde, amb qui potser també se les haurà en la Vuelta a Espanya i altres curses d'un dia.

El paper del totpoderós Sky també serà rellevant des del primer dia. Chris Froome, Bradley Wiggins i també Richie Porte i Sergio Henao volen repartir-se el botí en les principals voltes d'una setmana, i de les de tres, és clar. En els últims dos anys l'equip ha mostrat una ambició sense límits en totes les voltes abans del Tour, sobretot en la París-Niça, la Tirreno-Adriàtica, la París-Roubaix i la volta a Romandia. Els plans de l'equip passen per fer de Porte un líder sòlid al Giro –serà un dels principals rivals de Rodríguez– i en el Tour que Froome i Wiggins s'espavilin entre ells ara que han fet les paus. Al Tour les cartes ja són sobre la taula. Sense Nairo Quintana, l'únic, per ara, que sembla capaç de plantar cara als dos britànics és Vincenzo Nibali (Astana). El recorregut, amb tot, beneficia els interessos de Froome i Wiggins, que disposaran el penúltim dia d'una maratoniana contrarellotge (54 km) per sentenciar la prova.

La Vuelta ha tornat a apostar per un recorregut trencacames des del primer dia, amb muntanyes escampades per tot arreu. Si Nairo Quintana hi arriba en el mateix estat que en el Tour de l'any passat, es fa difícil pensar que no el pugui guanyar.