El caprici de Putin
Sotxi inaugura avui els 22ns Jocs Olímpics d'hivern, un anhel personal i megalòman del president rus
La discriminació dels homosexuals, la corrupció i l'amenaça terrorista esquitxen l'esdeveniment
Si els Jocs Olímpics de Sotxi han tingut protagonisme en els mitjans de comunicació els últims mesos ha estat, sobretot, per motius extraesportius, polèmics i diversos: des de la llei homòfoba del govern de Vladimir Putin, que va motivar les crides al boicot d'activistes, dirigents polítics i esportistes de tot el món, fins a l'amenaça terrorista dels grups islàmics del nord del Caucas, les violacions dels drets dels treballadors en les obres olímpiques i la inevitable ombra de corrupció després que el pressupost dels Jocs s'hagi incrementat dels 8.870 milions d'euros inicials fins als 37.000 milions.
Finalment, però, avui s'inauguren els 22ns Jocs Olímpics d'hivern, considerats un projecte personal de Vladimir Putin. Va ser el 2002, en un viatge d'esquí als Alps austríacs, quan el president rus va parlar per primera vegada amb Vladimir Potanin –setena fortuna del país– de la possibilitat de construir l'estació d'esquí de Rosa Khutor, a la regió de Kràsnaia Poliana. Aquella idea va germinar fins a convertir-se en el projecte que portarà els primers Jocs a Rússia des del 1980 (Moscou), quan encara hi havia la Unió Soviètica. Vladimir Putin, en una de les poques intervencions públiques en anglès que se li coneixen, va defensar el projecte en l'elecció de la seu a Guatemala, el 2007, i Sotxi es va endur el premi gros –es va imposar a Salzburg i a Pyeongchang– malgrat que tot just era la primera vegada que es presentava.
D'aleshores ençà, aquesta ciutat subtropical de la costa del mar Negre ha canviat la seva fesomia de manera radical. Encara més ho ha fet Kràsnaia Poliana, subseu de les proves de neu, que ni tan sols tenia carreteres en condicions que la unissin a Sotxi.
Uns Jocs polèmics
La polèmica ha acompanyat els Jocs de Sotxi des de la seva elecció com a seu. Tant, que fins i tot alguns dirigents polítics internacionals –com ara el president alemany Joachim Gauck i la comissària de la Unió Europea Viviane Reding– han dit que no hi aniran en protesta per la llei que prohibeix la “propaganda homosexual”. Vladimir Putin és conscient que, quant a imatge exterior, s'hi juga molt, a Sotxi. El seu govern ja ha anunciat que a Sotxi no es perseguirà ningú per raó de la seva condició sexual, tot i que l'alcalde la ciutat, Anatoli Pakhómov, afegia més llenya al foc fa uns dies després d'assegurar que a Sotxi “no hi ha homosexuals”. També es va interpretar com un gest de cara a la galeria la llei d'amnistia que ha permès l'alliberament, entre d'altres, de Mikhaïl Khodorkovski, opositor de Putin, les tres integrants del grup musical Pussy Riot i diversos activistes de Greenpeace. A qui també li convé que no es remogui la polèmica és a Thomas Bach. Aquests tot just seran els seus primers Jocs com a president del Comitè Olímpic Internacional (COI), càrrec pel qual va ser elegit el setembre passat en la 125a sessió del COI, a Buenos Aires.
També preocupa, i molt, la seguretat. Uns 75.000 agents, entre diversos cossos, vetllaran perquè els Jocs transcorrin sense incidents. Les amenaces dels grups terroristes islàmics del nord del Caucas han provocat, fins i tot, que els Estats Units acostin dos bucs de guerra al mar Negre per ajudar en l'evacuació en cas d'atemptat.
