Si els Jocs Olímpics de Sotxi han tingut protagonisme en els mitjans de comunicació els últims mesos ha estat, sobretot, per motius extraesportius, polèmics i diversos: des de la llei homòfoba del govern de Vladimir Putin, que va motivar les crides al boicot d'activistes, dirigents polítics i esportistes de tot el món, fins a l'amenaça terrorista dels grups islàmics del nord del Caucas, les violacions dels drets dels treballadors en les obres olímpiques i la inevitable ombra de corrupció després que el pressupost dels Jocs s'hagi incrementat dels 8.870 milions d'euros inicials fins als 37.000 milions.

Finalment, però, avui s'inauguren els 22ns Jocs Olímpics d'hivern, considerats un projecte personal de Vladimir Putin. Va ser el 2002, en un viatge d'esquí als Alps austríacs, quan el president rus va parlar per primera vegada amb Vladimir Potanin –setena fortuna del país– de la possibilitat de construir l'estació d'esquí de Rosa Khutor, a la regió de Kràsnaia Poliana. Aquella idea va germinar fins a convertir-se en el projecte que portarà els primers Jocs a Rússia des del 1980 (Moscou), quan encara hi havia la Unió Soviètica. Vladimir Putin, en una de les poques intervencions públiques en anglès que se li coneixen, va defensar el projecte en l'elecció de la seu a Guatemala, el 2007, i Sotxi es va endur el premi gros –es va imposar a Salzburg i a Pyeongchang– malgrat que tot just era la primera vegada que es presentava.

D'aleshores ençà, aquesta ciutat subtropical de la costa del mar Negre ha canviat la seva fesomia de manera radical. Encara més ho ha fet Kràsnaia Poliana, subseu de les proves de neu, que ni tan sols tenia carreteres en condicions que la unissin a Sotxi.