“El que em va xocar del Kilian va ser els seus ulls”

El 1997 ja hi havia el cen­tre de tec­ni­fi­cació de Madrid, que fun­ci­o­nava molt bé, i teníem ganes de fer-ne també un a Cata­lu­nya. Vam començar el CTEMC amb la Maite Hernández i l'Alfons Valls durant la pre­sidència de Ber­nat Clare­lla a la fede­ració cata­lana (FEEC). Pensàvem que hi havia prou madu­resa en l'esquí de mun­ta­nya per fer-lo. Lla­vors l'edat d'intro­ducció a l'esquí de mun­ta­nya era de 19 o 20 anys i vèiem que si agafàvem nois més joves podríem acon­se­guir més bons resul­tats i, també, incre­men­tar el nivell de segu­re­tat a la mun­ta­nya.

La prin­ci­pal és que la gent ve a pas­sar-s'ho bé, i això s'acon­se­gueix gràcies a l'ambi­ent que es genera entre els espor­tis­tes i els tècnics. Hi ha ger­ma­nor i hi estem a gust. No ens ho plan­te­gem com una feina. Estem tots aple­gats i l'amor a la mun­ta­nya dels més grans es trans­met als més petits. És un sen­ti­ment que passa dels uns als altres.

Difícil­ment. Lla­vors que­dar entre els deu pri­mers era missió impos­si­ble. No ens podíem com­pa­rar amb els esquia­dors dels Alps. Fins que vam començar a tenir bons resul­tats en les cate­go­ries de base. El 2004 vam gua­nyar el cam­pi­o­nat del món cadet de cursa ver­ti­cal, amb Kilian Jor­net, i de cursa indi­vi­dual, amb Aleix Pubill. Això ja mar­cava una tendència que es va con­fir­mar en l'euro­peu del 2007, amb la victòria en els relleus juve­nils de Kilian Jor­net, Mireia Miró i Marc Pin­sach. Aquell resul­tat indi­cava que fèiem les coses bé. I lla­vors va venir la pri­mera victòria sènior en copa del món del Kilian [2008] a la Vale­rette, en què va gua­nyar el suís Flo­rent Troi­llet. Allò va ser la cer­ti­fi­cació que els esquia­dors dels Alps ja no ens podien mirar per sobre de l'espat­lla. El Kilian ens va fer entrar a la pri­mera divisió i tot­hom, aquí, va veure que amb esforç i constància podíem arri­bar a dalt de tot.

Va ser fantàstic. En aquell moment, el Kilian dub­tava si bai­xar a estu­diar a Bar­ce­lona. Havia aca­bat el bat­xi­lle­rat amb una nota altíssima. Jo no el veia estu­di­ant a Bar­ce­lona. Ja el conec. Hau­ria estat tot el dia pen­sant en el moment de tor­nar a pujar a la mun­ta­nya. Vaig tru­car a un com­pany de Font-romeu, el Jac­ques Soulié, i li vaig pre­gun­tar si seria pos­si­ble fer-lo entrar a l'STAPS. No pen­sava que una ins­ti­tució de l'Estat francès volgués for­mar un espor­tista nos­tre, però em va dir que esta­rien molt con­tents de rebre'l. Ens va fer la gestió i ens va obrir les por­tes de l'STAPS. Des de lla­vors, la relació és fantàstica. I això que només tenim un acord ver­bal i tàcit que ara volem for­ma­lit­zar per escrit. Aquell pas va ser molt impor­tant, perquè ara els nos­tres espor­tis­tes poden estar estu­di­ant a 1.800 m, a tocar de la neu. I si tenen un forat de dues hores el poden apro­fi­tar per­fec­ta­ment per sor­tir amb els esquís, cosa que no seria pos­si­ble ni a Bar­ce­lona ni a Lleida. Ara ja tenim nou espor­tis­tes d'esquí de mun­ta­nya a Font-romeu. Comença a ser un gros impor­tant. I el direc­tor de l'STAPS, el Johan Rage, em va dir fa poc que estan molt con­tents de tenir-los-hi.

El 2004 dos entre­na­dors ita­li­ans em van aga­far per banda i em van pre­gun­tar com era pos­si­ble i què els donàvem. En les cur­ses ver­ti­cals encara ho veien pro­ba­ble, però no en les cur­ses indi­vi­du­als. No se'n sabien ave­nir. Pels esquia­dors dels Alps
el Piri­neu és com si fos el Mar­roc, i no sabien com podíem acon­se­guir tan bons resul­tats amb les con­di­ci­ons de neu que tenim.

És una col·labo­ració i tot­hom ho ha posat tot de la seva part, tant el Kilian com el CTEMC. Sense dema­nar res a canvi. El Kilian ha aju­dat molt l'esport de mun­ta­nya en gene­ral, no només el CTEMC. A nosal­tres ens ha apor­tat una dinàmica molt posi­tiva. Tenir una per­sona com ell... És que ningú s'espe­rava el que ha fet. Gua­nyar la Pierra Menta, que és la cursa reina de l'esquí de mun­ta­nya, era impen­sa­ble. Pujar i bai­xar el Cerví en menys de tres hores... El que em va xocar d'ell quan li vaig fer l'entre­vista per entrar al CTEMC va ser els seus ulls. Encara no tenia l'edat per entrar-hi [14 anys], però vaig veure que era millor que estigués amb nosal­tres que no que campés sol per la mun­ta­nya i prengués mal. Quan el sen­ties par­lar ja veies que hi havia alguna cosa, tot i que no ens ima­ginàvem que arribés on ha arri­bat. És l'únic espor­tista del món que pot pas­sar de gua­nyar una cursa d'esquí de mun­ta­nya con­tra els millors a, la set­mana següent, gua­nyar una cursa de mun­ta­nya també con­tra els
millors.

A la vida és impor­tant tenir bons refe­rents. I si a més són bones per­so­nes, fantàstic. I els que tenim nosal­tres, a més del Kilian, són gent pla­nera, estu­di­osa, humil... Són un més entre la resta d'espor­tis­tes. És un luxe per a tots.