Jo no podré votar perquè visc a la Catalunya del Nord, sota administració francesa, però si pogués, votaria sí i sí.

No sempre, ha estat en part fruit de córrer per la muntanya i tenir contacte amb els altres corredors. Em vaig adonar de quines eren les meves arrels. Jo visc en un mas, el mas dels Miquelets, a Vinçà, prop de Prada de Conflent. El meu besavi es deia Miquel i jo també, i sempre he sentit parlar els avis i el pare entre ells en català. Jo tot just fa uns anys que he començat a preocupar-me per estudiar-lo i poder-lo parlar. En el meu cas, són la terra, les muntanyes i la llengua allò que m'ha fet prendre consciència. Ara em sento un català més.

A la Catalunya del Nord per molta gent una cosa és la catalanitat, amb un suport ampli, i l'altra la reivindicació política, que es veu amb recel.

Tot i que no ho faran públic, sí, tinc companys de curses que també ho veuen bé.

Ja ho he fet. Quan estava lliure de compromisos amb marques, vaig arribar a participar com a català, perquè era i és com jo em sento, al Gran Premi de les Nacions, un circuit internacional de curses de muntanya. I mai no he tingut cap problema amb ningú.