La quarta participació del Barça en la final a quatre de Colònia va tenir l'epíleg més cruel. L'equip blaugrana va començar a pensar en la final abans d'hora i quan se'n va adonar ja es trobava en la mateixa situació que l'any passat, jugant-se la victòria en la pròrroga contra un conjunt alemany, aquest cas el Flensburg. El temps suplementari també va acabar en taules, i en la loteria dels penals el premi gros va ser per al conjunt germanicodanès. La paradoxa va ser que la gran estrella de l'equip, Nikola Karabatic, que havia fet un enorme esforç tot i jugar minvat de condicions per la lesió al bessó, va ser l'únic que va errar la pena màxima. Un desenllaç molt dur per al primera línia francès, que s'estrenava en una final a quatre. Per primer cop en quatre participacions a Colònia, el Barça no jugarà pel títol, i la fase final serà més que mai una festa alemanya, amb el Kiel i el Flensburg (18 h) com a protagonistes. En la consolació, el Barça se les haurà amb el Veszprém (15.15 h).

El Barça no es va trobar còmode en cap moment i només va oferir la seva millor versió en alguns minuts de la segona meitat. Saric va impulsar l'equip amb les seves aturades, i semblava que el Barça encarrilava la final amb un parcial de 8-1 (26-22). I més quan va ampliar les diferències als sis gols (32-26). Però el guió del partit encara tenia una sorpresa guardada per al final. Ljubomir Vranjes va ordenar una defensa mixta, l'entrada de Rasmussen a la porteria va donar ales al seu equip, que de mica en mica va anar retallant la diferència. Tot i disposar d'alguna oportunitat clara, el Barça no va ser capaç de fer cap més gol en 8 minuts i després d'un passiu, Glandorf va conduir el Flensburg a la pròrroga en l'últim segon. En el temps addicional, Raúl Entrerríos, un dels jugadors amb problemes físics, va tornar a col·locar el Barça amb avantatge (35-33). Però en aquest punt del partit, el Flensburg, amb el suport incondicional de gairebé tot el pavelló, no estava disposat a llançar la tovallola i va tornar a equilibrar el resultat. Karabatic encara va tenir un últim llançament, però Rasmussen va aturar la penúltima esperança blaugrana.

La primera meitat va ser molt equilibrada. El Barça no va acabar de rutllar en defensa i en atac es va moure al ralentí. Amb tot, el joc era un intercanvi de cops amb alternatives per totes dues bandes. D'entrada, Xavi Pascual se la va jugar amb Karabatic, que tot i no poder jugar al cent per cent sobretot a l'hora de córrer, va evidenciar la seva enorme capacitat tant en defensa com en atac. Vranjes va demanar temps mort en la primera arrencada blaugrana, després de dos gols de Noddesbo (6-4). El Flensburg va restablir l'equilibri i fins i tot va prendre el comandament (11-12) gràcies als llançaments dels jugadors de primera línia, Glandorf i Weinhold, i als contraatacs d'Eggert. El Barça va aprofitar la primera exclusió del partit per tornar a prendre la iniciativa (16-14), però al descans s'hi va arribar amb un mínim avantatge local (17-18).

Després de la represa, el Barça va confirmar la seva mala dinàmica (18-21). Quan pitjor pintaven les coses, i amb Noddesbo lesionat, l'equip blaugrana va treure l'orgull. Saric va aixecar un mur, Entrerríos va dirigir, Sorhaindo va fer de desembussador en el pivot, Tomàs corria i Lazarov executava. El Barça, però, va abaixar la guàrdia, i quan se'n va adonar ja era tard.

En la primera semifinal, el Kiel es va treure l'espina de la temporada passada i es va guanyar l'accés a la final després de superar el Veszprém per 26-29. En el conjunt hongarès d'Antonio Carlos Ortega la consigna era clara: tindrien possibilitats sempre que fossin capaços d'impedir les cavalcades dels zebres. I això és més o menys el que va succeir. El Veszprém, amb un brillant Cristian Ugalde en la primera meitat, es va mantenir viu mentre va tenir sota control el contraatac del campió de la Bundeslliga. El panorama, però, es va començar a torçar en els primers minuts de la segona meitat, quan els extrems del Kiel, entre ells el futur blaugrana Sigurdsson –substituirà Juanín a la banda esquerra– va començar a volar i el conjunt germànic va poder aconseguir una màxima diferència de 4 gols (21-25). El conjunt magiar no va llançar la tovallola, però a vegades les errades pròpies i d'altres les decisions arbitrals van impedir la remuntada.