La biografia de Rafa Nadal serà llarga i l'encapçalaran les seves gestes interminables a Roland Garros. El rei del temple sagrat de la terra batuda va ser coronat per novena vegada ahir a la Philippe Chatrier amb un triomf feixuc i treballat contra el qualificat aspirant serbi Novak Djokovic (2) per 3-6, 7-5, 6-2 i 6-4 en tres hores i 31 minuts. Immens, el balear apuja el llistó i esdevé el primer home que guanya nou vegades un mateix torneig. El catorzè Grand Slam li permet a més atrapar Pete Sampras i prosseguir la persecució sobre Roger Federer (17). El número u de l'ATP mantindrà el seu tron perquè va saber gestionar el patiment inicial provocat pel talent del seu rival i perquè no va posar el pilot automàtic un cop ressorgit i va seguir al peu del canó. El títol esvaeix dubtes i enterra el mal regust que li va quedar a Nadal quan va perdre de manera consecutiva en quarts a Montecarlo i a Barcelona i va claudicar també en la final de Roma, tot i que en aquella ocasió va quedar més conformat perquè el rival era Djokovic. Precisament Nadal va trencar ahir el malefici contra el serbi, que l'havia derrotat en els últims quatre partits d'una sèrie que el manacorí domina ara per 23-19 i que promet allargar-se. Va ser també la setena final de Grand Slam entre els dos artistes –4-3 per a Nadal– i el 89è triomf global del balear sobre terra batuda en partits a cinc sets en 90 intents –una derrota, el 2009 a París contra Soderling–. Moltes coses.

L'inici pletòric de Djokovic feia presagiar un desenllaç ben diferent. Obrint diagonals curtes sobre la dreta de Nadal, com ja havia fet amb bon resultat a Roma, el balcànic va ser millor i va materialitzar la seva superioritat amb un trencament en el vuitè joc –en la tercera bola, després que Nadal igualés un 15-40– que va deixar el balear temporalment estabornit. El manacorí, però, va lluitar fins a la darrera bola i va malbaratar un 15-40 en el novè joc que hauria redimensionat el set (3-6).

Mentre Nadal no acabava de trobar el ritme, Nole restava amb una gran seguretat i movia bé el balear a la seva conveniència. El partit, però, va canviar quan el campió va millorar el seu joc de cames, va intensificar el ritme i va trobar per fi la seva dreta paral·lela guanyadora que tants estralls causa als rivals. Un break favorable en el sisè joc (4-2) va ser el primer avís del nou format de partit. Però el serbi s'hi va tornar i va pagar amb la mateixa moneda (4-4). Amb les forces de nou igualades, Nadal va donar el cop de gràcia en el dotzè joc amb un nou trencament que va tocar de ple la línia de flotació del balcànic, cada cop més obnubilat (7-5). De fet, Djokovic va començar el tercer set literalment marejat –fins i tot va vomitar, estil Messi–, sense esma. Nadal va fer sang (3-0). La intensa calor i la humitat, que arribava al vuitanta per cent, va minimitzar Djokovic. Estava absent. Però el gran campió serbi es va recuperar a poc a poc i va lluitar el set amb orgull, tot i que Nadal ja no estava per comèdies i el va tancar amb un nou trencament (6-2). Tots dos van arribar al quart i definitiu ben castigats per la tensió i l'esforç, malgrat que van seguir oferint espectacle. El 4-2 amb break inclòs de Nadal semblava un preludi del final. En el joc posterior, Nole va replicar amb un contrabreak que el va revitalitzar en una fase en què el balear tenia també símptomes de cansament. La grandesa de tos dos, agraïda pel públic, es va veure damunt l'argila més famosa de l'univers tennístic i Nadal, trencant de nou, va tancar el partit (6-4). El colofó va ser trist perquè el serbi va acabar amb una desagradable doble falta, igual que en la final del 2012 que va perdre també contra Nadal.