Referèndum
Wimbledon. Murray, coronat heroi britànic 77 anys després en ple procés secessionista escocès, forma un triangle màgic de favorits amb l'heptacampió Federer i el perillós Djokovic
El triangle màgic format per Andy Murray, vigent campió, Novak Djokovic, darrer finalista, i Roger Federer, vencedor el 2012 i rei de reis a l'All England Club amb set corones, s'entreveu com un bloc solvent a la recerca del títol de Wimbledon, el tercer Grand Slam de la temporada. L'escocès Andy Murray va trencar una barrera psicològica l'any passat amb el seu triomf, el primer d'un britànic després de 77 anys en una final que també serà recordada per les celebracions, colze a colze a la graderia, del primer ministre britànic, David Cameron, i el seu homòleg escocès, Alex Salmond en ple procés secessionista d'Escòcia –el referèndum es fa el 18 de setembre–. Novak Djokovic, campió el 2011, té l'espina clavada d'aquella derrota i també arriba prou emprenyat després d'haver caigut en la recent final de París contra Nadal. Una motivació, doncs, que s'afegeix a la seva qualitat innata. Roger Federer, per la seva banda, veu com amb 32 anys se li passa l'arròs i sap que aquesta serà una de les seves darreres grans oportunitats. “Aquesta vegada arribo molt millor”, ja ha avisat el geni de Basilea.
El número u de l'ATP, segon cap de sèrie i bicampió a Wimbledon (2008 i 2010), Rafa Nadal, no entra tant de ple en les apostes, tot i que mai no se'l pot descartar, ni per bagatge –també va ser finalista els anys 2006, 2007 i 2011– ni per mentalitat, sobretot després d'endur-se el títol a Roland Garros per novena vegada. El seu test sobre herba a Halle va ser molt negatiu i va caure clarament en la primera eliminatòria. Necessitaria una resurrecció després de no passar de la segona eliminatòria en les dues últimes edicions. Debuta demà contra l'eslovac Martin Klizan i després tindria com a rival Lukas Rosol, el seu botxí el 2012, o el francès Benoit Paire.
Les alternatives al ceptre són Stanislas Wawrinka, Tomas Berdych, Jo-Wilfried Tsonga i el búlgar Grigor Dimitrov, campió a Queen's. Sigui com vulgui, Wimbledon no és una empresa fàcil. Ho demostra el fet que Roger Federer, per exemple, l'any passat en va quedar fora de seguida, quan havia estat el campió el 2012. I això que el suís ha guanyat set de les vuit finals que ha disputat –va perdre el 2008 contra Nadal.
Els catalans
Tommy Robredo (23) jugarà contra Lukas Lacko (87è), duel en què és clarament favorit. El rendiment de l'olotí sobre la superfície és una incògnita, tot i que divendres va tastar l'herba en l'exhibició de Hurlingham contra Nadal. Marcel Granollers (30) debutarà contra el francès Nicolas Mahut (41è) i Pere Riba (85è) se les haurà amb el francès Adrian Mannarino (80è). Tots tres juguen demà.
Serena busca el seu sisè títol
La nord-americana Serena Williams és la màxima favorita i busca el seu sisè títol a l'All England Club. L'any passat va fallar i la glòria se la va endur la ja retirada francesa Marion Bartoli. Williams ve d'una patacada en caure a Roland Garros contra Garbiñe Muguruza i això la fa doblement perillosa perquè sobre pista ràpida és encara més temible. Caldrà vigilar de prop Maria Xaràpova, reviscolada campiona a Roland Garros, sense oblidar el retorn de Victoria Azarenka, l'efervescència de la veterana xinesa Na Li i de la jove romanesa Simona Halep –finalista a París– ni la fiabilitat des del fons de la pista de la polonesa Agnieszka Radwanska, amb cara de no haver trencat mai un plat. La tapada podria ser l'espigada txeca Petra Kvitova, campiona gairebé anònima el 2011. L'any passat, Bartoli va derrotar en la final la belga Sabine Lisicki. La catalana Muguruza debuta avui contra la nord-americana Coco Vandeweghe en l'últim torn de la pista 7. Carla Suárez, que mirarà de superar els seus problemes a l'esquena, jugarà contra la xinesa Shua Zhang.