El 25 de juliol del 1992 (ahir va fer 22 anys) es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona, un esdeveniment que ha deixat un pòsit social i esportiu que encara dura avui dia. Per reivindicar una efemèride tan rellevant a Catalunya hem parlat amb 16 esportistes que tenen un parell de coincidències importants: tots van néixer el 1992 i tots són practicants –molt pocs professionals– d'esports que van ser olímpics en aquella ocasió. Una de les grans queixes dels esportistes de grans esports olímpics és que les seves especialitats són considerades minoritàries durant pràcticament tot l'any. Esportistes d'un nivell que podríem considerar internacional, com l'atleta que obre la sèrie avui mateix (Adrià Burriel), saben que no podran guanyar-se la vida en l'esport i que, de fet, continuen endavant per la passió que senten per una modalitat que practiquen des de ben petits. Tots ells, de fet, estan en una edat (21-22 anys) en què la majoria han pres la decisió de ser professional, de viure l'esport com una afició més o de compaginar-lo amb altres activitats, sobretot els estudis.

És una coincidència, entre tots aquests esportistes, des de tot un campió d'Europa júnior d'handbol com Ferran Solé fins a un simple jugador aficionat de tennis taula, Jordi Piedra.