Robert Díez (Barcelona, 1988) és un dels molts joves catalans que han hagut d'emigrar a l'estranger per forjar-se un futur professional. Amb estudis de ciències ambientals, treballa des de fa un any i mig en una petroquímica de Praga, però després de complir les seves vuit hores laborals encara ha tingut temps per entrenar-se i aconseguir el subcampionat estatal de 400 m tanques, diumenge passat a Alcobendas. “Ahir vaig haver de trucar a la feina i demanar permís per poder agafar uns dies de vacances, perquè la federació espanyola m'ha convocat per al campionat Iberoamericà, que es disputa el cap de setmana a São Paulo. Serà la meva última oportunitat per aconseguir la mínima per a l'europeu de Zuric”, explica l'atleta vallesà, que amb un registre de 50.37 es va quedar a només 7 centèsimes de guanyar-se el bitllet per al campionat continental. La marca, a més, suposa un nou rècord català, que des del 14 d'agost de 1988 estava en poder de Jesús Ariño (50.51). “En principi, ni tan sols sabia que havia fet el rècord. De fet, quan es va fer l'anterior jo ni tan sols havia nascut”, explica l'atleta de l'Huracán Fent Camí Mislata.

Abocat al seu futur professional, Robert Díez tenia decidit deixar la competició la temporada passada, però al novembre va coincidir a les pistes de Praga amb Jindrich Simanek, un jove entrenador de 35 anys, exatleta internacional txec i especialista en 400 m tanques. “Em va animar a continuar entrenant-me i em va fer la planificació per a la pista coberta. No va ser fins a Setmana Santa que ens vam posar a preparar la pista a l'aire lliure i les tanques”, afegeix.

La trajectòria de Robert Díez en l'atletisme és, si més, no singular. Va començar a les files del CA Sant Celoni –aleshores vivia a Santa Maria de Palautordera– i, tot i que competia en diverses modalitats, també en els 400m tanques, va ser en el triple salt en què va aconseguir els seus millors resultats. A més d'altres trobades internacionals, va ser convocat per al mundial juvenil de Marràqueix el 2005. En aquesta competició va coincidir amb la seva germana bessona, Andrea, especialista en 200 m i 400 m. “Ella és la bona, però ha tingut molts problemes amb les lesions”, diu Robert sempre que se li pregunta per la seva germana.

Instal·lat a Barcelona, l'atleta vallesà va compaginar momentàniament les tanques, a les ordres d'Armand Álvarez, i el triple salt, però finalment es va decantar pel fossar de salts horitzontals. El 2009 va ser campió català en pista coberta amb 16,02m, i en el seu palmarès també figuren un altre títol català de triple a l'aire lliure (2010) i un de llargada (2011). Les lesions al turmell, però, es van convertir en un autèntic malson. Va haver de passar quatre vegades per la sala d'operacions i, fastiguejat, va decidir centrar-se en les proves de velocitat, 100 m i 200 m. El 2012 va aconseguir els seus millors registres en aquestes curses, amb 10.64 i 21.38 respectivament. El futur, però, li tenia reservada una altra sorpresa i ha sigut a Praga on s'ha retrobat amb les curses de tanques, just quan es plantejava la retirada. “Jo m'haig de guanyar la vida treballant a Praga, però mentre pugui continuaré entrenant-me”, assegura el recordista català, que amb els últims resultats haurà atiat l'espurna de la competició. La pròxima cita, doncs, és dissabte a São Paulo, on es jugarà l'accés a la final de 400 m tanques del campionat iberoamericà. El repte és el bitllet per a l'europeu (50.30).