Entrena, estudia i treballa

L'actual conjuntura econòmica, però, l'obliga a pagar-se la majoria de despeses de la seva butxaca: “No tenim patrocinadors personals. I la federació catalana, com que no li arriben recursos de dalt, tampoc no té gaire per donar. La federació espanyola de vegades et paga l'allotjament, però no ens arriba per cobrir totes les despeses.” L'Aura compara la seva situació amb la dels navegants catalans que van poder disputar els Jocs del 1992, com Natàlia Via-Dufresne, que hi va aconseguir la plata en la classe Europa: “Era un altre món. Tenien les despeses pagades, sous i dietes. Ara t'ho pagues tot tu. Ho fas realment perquè és un somni i per la il·lusió pura i dura.” L'Aura i la seva companya són fins i tot els seus propis mecànics: “El barco, el millorem nosaltres.”

La seva situació l'obliga, també, a treballar de monitora de vela a Vilanova, i tot plegat ho combina amb els estudis de biotecnologia: “No em queda ni una hora lliure al dia. La meva mare em diu que acabaré malalta.” No es queixa, però. Al contrari. Les classes amb els nens l'omplen, i intenta inculcar-los el mateix que va aprendre dels seus monitoris, Ferran Capella i Juan Carlos Martínez: “Eren bons entrenadors, però sobretot bones persones, que és el més necessari perquè t'ajudin a estimar la vela. Ara ja no estan vinculats a aquest món, però sense ells jo no estaria aquí.” De fet, en el futur l'Aura es veu lligada a la vela, malgrat que els seus estudis de biotecnologia no hi tinguin cap vinculació: “No em veig dotze hores al dia en un laboratori. Suposaria no tocar el barco i no crec que ho pogués resistir.”

De la formació el que més li agrada és la relació amb els nens: “M'agrada no tant pel que els pots explicar sobre la vela, com per ajudar-los a disfrutar-ho. Tot el que els dónes t'ho tornen amb igual o més il·lusió. És una feina que, si t'agrada, compensa molt.”

El seu objectiu més immediat és ara el mundial que es farà al setembre a Santander i en el qual els deu primers països es guanyaran una plaça per a Rio. Llavors, i en el cas que Espanya n'aconsegueixi una, començarà la competició interna per adjudicar-se la plaça. “A part d'aquest rànquing, també influeix el criteri tècnic, que de vegades ha servit per deixar fora regatistes que anaven al davant. Fins a l'últim moment, no se sabrà qui hi va”, assenyala la regatista d'Arenys de Mar.

Els records de Barcelona 92

L'Aura va néixer pocs dies després que s'acabessin els Jocs Olímpics de Barcelona. El que li han explicat li fa desitjar uns altres Jocs a Catalunya: “Ningú no me n'ha parlat malament. M'expliquen que hi havia tanta il·lusió, que la gent s'hi va abocar i que va ser espectacular. Devia ser una experiència brutal. El sentiment que envolta l'olimpisme ha de ser molt maco. No només per a l'esportista, sinó per a tothom.”

Parla dels Jocs Olímpics com un dels somnis que li agradaria assolir en la seva carrera esportiva. Però no és pas l'únic. L'altre gran repte que li agradaria abordar és la volta al món, “ja sigui en competició”, com la Barcelona World Race –“la copa Amèrica és massa comercial”–, o en creuer fora de la competició. “Per sort la vela és molt variada i m'agradaria portar a terme aquest objectiu, en el qual lluites contra tu mateix.”