Més esport

Reus 2014: l'univers sobre patins

El mundial arrenca avui a l'Olímpic amb més de 1.100 patinadors de cinc continents, una fita històrica

Els grups grans i petits i el júnior cardoní Pere Marsinyach són les principals bases per pujar al podi

El CPA Olot i el Reus són els dos darrers campions del món de xou

Els grups de xou grans, amb l'hep­ta­campió mun­dial Olot i l'amfi­trió Reus Depor­tiu ila desim­bol­tura del car­doní Pere Mar­si­nyach, campió del món i d'Europa, en la com­bi­nada júnior són les bases cata­la­nes més fer­mes en el mun­dial Reus 2014 que arrenca avui al pavelló Olímpic, san­tu­ari de grans esde­ve­ni­ments rela­ci­o­nats amb el pati­natge des que va estre­nar-se com a sub­seu olímpica el 1992. Més de 1.100 pati­na­dors, un rècord abso­lut i històric, i 32 països par­ti­ci­pants –33 si hi sumem Cata­lu­nya– repre­sen­ten el poder de la fusió del pati­natge con­ven­ci­o­nal i de les noves fórmu­les com el pati­natge en línia i, sobre­tot, els grups de xou, que con­gre­guen una gran quan­ti­tat de públic per la seva vis­to­si­tat i per la impli­cació de molta gent i molts fami­li­ars. La moda­li­tat, a més, ha demo­cra­tit­zat el pati­natge en el sen­tit que per­met la par­ti­ci­pació de pati­na­dors de menys qua­li­tat tècnica.

Els grups de xou van arri­bar a Cata­lu­nya pels volts de l'any 2000 –pre­ci­sa­ment el Reus Depor­tiu en va ser un dels pio­ners– i els clubs del Prin­ci­pat s'han con­ver­tit en un refe­rent mun­dial. L'Olot capi­ta­litza bona part dels èxits, però el Reus Depor­tiu va ser campió uni­ver­sal l'any 2012 a Auck­land per davant dels gar­rot­xins. L'any pas­sat, el club del Baix Camp no va par­ti­ci­par a Tai­pei perquè no podia assu­mir-ne les des­pe­ses i arriba al seu mun­dial amb una moti­vació extra­or­dinària. En grups petits, el PA Bla­nes va obte­nir el bronze a Tai­pei. De fet, la força dels cata­lans en el marc de la selecció espa­nyola pre­senta una àmplia majo­ria. En júnior, a més de Mar­si­nyach, com­pe­tirà la pati­na­dora de l'Aldea Núria Gas i una pare­lla d'artístic: Sara Gar­cia i Marc Pañero.

En sènior, el reu­senc del Reus Depor­tiu Xavier López llui­tarà per pujar al podi, tot i que el teòric pri­mera espasa de la selecció espa­nyola en el pro­grama lliure és el navarrès David Mari­ano, sub­campió d'Europa a Roca­raso (Itàlia). Els màxims favo­rits, però, són l'italià Andrea Girotto –campió euro­peu– i el bra­si­ler Gus­tavo Casado, or a Tai­pei. També hi serà un altre bra­si­ler, Mar­celo Stur­ner, plata a Auck­land 2012.

Les rei­nes del cer­ta­men

La moda­li­tat reina, més enllà de la pom­po­si­tat dels grups de xou, no és altra que el pro­grama lliure femení, l'hàbitat on la ja reti­rada Laura Sánchez (Reus Depor­tiu) es va con­ver­tir en un refe­rent amb 10 par­ti­ci­pa­ci­ons en mun­di­als abso­luts entre el 1997 i el 2007 i tres meda­lles: plata a Roma 2005 i Goald Coast 2007 i bronze a Wup­per­tal 2002. De fet, Sánchez va com­pe­tir quan encara era júnior en el mun­dial que el 1997 va orga­nit­zar Reus en el mateix esce­nari. En el pro­grama lliure femení, hi pren­dran part la pati­na­dora de l'Aldea Júlia Ven­tura, recent cam­pi­ona d'Espa­nya, que ha tor­nat després de tres anys allu­nyada de les pis­tes. Isa­bel Repu­llo també hi tindrà molt a dir, sem­pre amb el permís del domini italià en la dis­ci­plina. De fet, en els últims anys l'única cata­lana que ha pujat al podi de lliure va ser Carla Pey, bronze el 2011 a Brasília. La gran favo­rita és la ita­li­ana Debora Sbei, amb cinc podis –tres títols i dues pla­tes– en les cinc últi­mes con­vo­catòries.

Figures obligatòries
Realitzar un traçat circular sobre el patí, intercalant girs i maniobres. Es valora la precisió i la consistència en el traçat.
Patinatge lliure
Es fa un programa curt i un de llarg, que contribueixen, cadascun, en un 25% i un 75% de la puntuació. En el curt s'han de fer elements obligatoris: salts, girs i treball de peus... Es puntua el mèrit tècnic i la impressió artística.
Combinada
Suma de les figures i el patinatge lliure.
Parelles d'artístic
Fan un programa curt amb alguns elements obligatoris (25% de la puntuació) i un programa llarg (75%). Es puntua el mèrit tècnic i la impressió artística.
Parelles de dansa
Consta de dues danses obligatòries, una dansa original, en la que los patinadores realitzen passos escollits per ells mateixos, i una dansa lliure amb un ritme ben definit. La dansa original i la lliure reben dues notes al mèrit tècnic i la impressió artística.
Solo dansa
Consta de deus danses obligatòries i una liure. Las danses obligatòries són les mateixes que es fan en parella, però individuals.
Patinatge de precisió
Grups de dotze a vint-i-quatre membres, que patinen en formació. En aquesta categoria no es permeten els salts ni els girs amb més d'una rotació, ni les elevacions.
Patinatge de grups de xou
Es realitzen dues competicions diferents de patinatge de xou. Una per grups grans (de 16 a 20 patinadors) i una altra per grups petits (de 6 a 12 ). Els elements del patinatge de precisió estan permesos, encara que limitats, i no es permeten elements propis de patinatge de parelles. Als programes es puntua, en primer lloc, el contingut, reflectint-ne la dificultat, el disseny del programa i la tècnica del grup; i, en segon lloc, la presentació, per l'expressivitat, la interpretació i l'ús del vestuari i del maquillatge.
Patinatge en línia
Consta del mateix tipus d'elements que el patinatge lliure i les regles i puntuacions són similars. La diferència és el tipus de patins.  Els patins en línia poden tenir tres o quatre rodes i només un fre a la part anterior.

Sud-àfrica tanca el cinquè cercle

El continent africà encara mai no havia participat en el mundial i s'estrena a Reus gràcies a la inscripció de la delegació de Sud-àfrica, que presenta un equip de grups de xou petits. El patinatge va irrompre al país africà a final de la dècada dels noranta. Sud-àfrica, per exemple, va jugar la copa Amèrica d'hoquei sobre patins a Vic el 2010. Quant al factor econòmic que sempre arrossega un esdeveniment multitudinari, hi ha més de 8.000 pernoctacions previstes que es repartiran entre els hotels de Reus i Salou. Respecte de la comptabilitat del certamen, el pressupost de 400.000 euros ja està cobert, segons va anunciar la setmana passada el regidor Sebastià Domènech. Carles Pellicer, l'alcalde de Reus, espera que sigui “el millor mundial de la història.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)