Bateig en les grans altituds
Alpinisme. Un grup d'esquiadors de muntanya de la selecció catalana, amb cinc gironins, marxa al Nepal per estrenar-se en les grans muntanyes
L'hilarienc Joan Cardona, seleccionador català d'esquí de muntanya, tenia ganes d'organitzar una expedició a l'Himàlaia amb l'objectiu que la prometedora fornada d'esquiadors gironins tingués el primer tast amb les grans altituds. A la proposta s'hi van afegir els seus dos fills, Nil i Oriol Cardona, Gerard Vila i Àlex Masdeu, però el grup va acabar ampliant-se amb altres corredors catalans després d'una conversa casual amb els responsables del refugi de la Colomina, Marta Riba i Gerard Garreta. Tots, per separat, havien ullat un set mil del Nepal –el Dhaulagiri VII o Putha Hiunchuli (7.246 m)– que semblava esquiable des del camp base. Els dos grups es van unir i també es van incorporar a l'expedició Marta Garcia i Mireia Miró.
Seran nou expedicionaris dels quals només Cardona té experiència en les grans muntanyes. L'hilarienc ha escalat tres vuit mils i és l'únic gironí que ha trepitjat el cim de l'Everest, en una expedició que va tenir lloc el 2006. “Vaig buscar un cim que fos accessible amb esquís. Aquest m'ho va semblar, tot i que no tenia informació ni coneixia ningú que hi hagués anat. Llavors vaig saber que els del refugi de la Colomina volien anar al mateix cim i ens vam unir”, explica.
L'expedició marxa dimarts que ve cap a Kàtmandu i té previst tornar el 4 de novembre. El grup farà una marxa d'aproximació d'una setmana per la vall del Tarakot per poder instal·lar-se al camp base (4.900 m). Després dedicaran uns deu dies a atacar la muntanya abans de fer el camí de tornada. “Hauré de controlar que no forcin més del compte, sobretot durant l'aclimatació. Estan acostumats a competir i a donar-ho tot, però en un set mil les coses funcionen de manera diferent.”
En l'ascensió al Dhaulagiri VII se solen muntar tres o quatre camps d'altitud, però l'expedició catalana té previst instal·lar-ne només un, a uns 6.200 m. La muntanya no té dificultats tècniques i és esquiable fins a uns 30 m per sota del cim. Els esquiadors seran autosuficients –no tindran xerpes– i hauran de lluitar amb les baixes temperatures de la tardor.