L'escocès Andy Murray (3) va sobreviure a cinc pilotes de partit a favor del català Tommy Robredo i es va adjudicar el València Open 500 en una final èpica que passarà a la història perquè tant l'un com l'altre es van buidar i van oferir un espectacle majestuós –3-6, 7-6 (7) i 7-6 (8) en 3h20–. L'Àgora de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, plena, va agrair l'esforç extrem i la qualitat a pesar de les rampes i esbufegades contínues. Murray, que té a tocar la plaça en la copa Masters, i Robredo, amb complicitat, es van fondre en una abraçada conscients del que havien regalat.

Robredo va salvar les sis pilotes de break en contra que va tenir en el primer set i, a més, va aprofitar les dues que va tenir a favor. El trencament favorable en el setè joc va marcar el desenllaç parcial, accelerat amb un nou break en el novè (3-6). Murray semblava una ànima en pena i el català se la jugava tant com podia –amb 12 cops guanyadors en el primer set, per 7 de Murray, i 16 errors no forçats, per 13 del britànic–però amb seny, conscient que els intercanvis excessius sense verí beneficiarien gairebé sempre l'escocès, una paret. Vet aquí, però, que Murray, tot i que semblava físicament exhaust després de jugar cinc tornejos seguits en cinc setmanes –tres finals–, va signar el seu primer trencament favorable en el primer joc del segon set i va generar un nou escenari. Amb 4-2 i 0-40, tot eren flors i violes per al britànic. Però Robredo va aixecar el joc al servei (4-3), va signar un break en el següent (4-4) i es va posar per davant (5-4). El set es va decidir en un tie-break fatídic en què el català va desaprofitar dues pilotes de partit enmig d'esbufegades per part de tots dos contendents, que es feien un tip de córrer. En el tercer set, tots dos van signar un break –Robredo en el setè i Murray en el vuitè– i, en el tie-break, l'olotí va tenir tres pilotes més de partit. Però Murray s'hi va girar amb valentia, fins i tot pujant a la xarxa, i va tancar el partit en la segona pilota.