Hoquei sobre herba
Insígnia juvenil
El defensa Marc Perellón (Junior) s'està fent un lloc en la divisió d'honor després de destacar en totes les categories inferiors
Tímid i seré lluny dels terrenys de joc, Marc Perellón (Sant Cugat, 1997) té una maduresa extraordinària sobre el verd d'un camp d'hoquei sobre herba. Una qualitat que no ha passat mai desapercebuda, ni pels tècnics del Junior, el club en el qual s'ha forjat com a jugador, ni pels seleccionadors dels combinats catalans o espanyols que l'han convocat. Diumenge, amb la samarreta blava de Catalunya i amb la senyera ben aferrada al brac esquerre, va aixecar el seu tercer campionat estatal per autonomies– el 2013 va guanyar el sub-18 i el 2012, el sub-16–. “Guanyar un títol i ser el capità fa que tingui un regust especial, és una gran responsabilitat”, explica el jove jugador santcugatenc.
Des de l'eix de la defensa, pilar bàsic per on es construeixen els grans equips, Perellón va veure com el seus companys feien un torneig autonòmic sub-18 impecable i reeditaven un títol que la selecció de la federació catalana ja havia aconseguit l'any passat, amb el santcugatenc a la plantilla, però amb una base de jugadors de la generació de l'any 1996. Catalunya va aconseguir cinc victòries, va fer 41 gols a favor i només en va encaixar set en contra. Xifres abusives que Perellón, sempre humil, s'encarrega de suavitzar: “Mai un campionat estatal és assequible, però som un grup molt bo, que fem molta pinya. D'aquesta manera, els resultats arriben sols.”
Tot i la seva joventut, Perellón ja s'ha fet un lloc dins del vestuari del primer equip del Junior, l'actual cinquè classificat de la divisió d'honor. Ell i els dos integrants del CD Terrassa Víctor Guerra i Marc Miralles són els únics que gaudeixen amb freqüència de minuts en l'elit de l'hoquei herba espanyol. A més, Perellón ja treu el cap a la sub-18 espanyola, on hi destaquen noms que comencen a sonar fort: Pol Parrilla, Llorenc¸ Piera, Jona Tarrés i Jordi Farrés. Aquests últims van participar en els jocs olímpics de la joventut que es van disputar durant l'estiu a la Xina i dels quals, Perellón, en va quedar fora. “Va ser una pena perquè m'hi hagués agradat ser. Però, jugar i guanyar com ho vam fer diumenge no em serveix per reivindicarme davant ningú”, diu el santcugatenc. Perellón es vol centrar en el seu equip, però veu a l'horitzó el repte de ser, amb la selecció espanyola, a l'europeu sub-18 de l'estiu vinent. Un nou graó per assolir d'una de les insígnies juvenils de l'hoquei català del futur.