“Enmig del mar hi ha sofàs, hi ha contenidors i un llarg etcètera de coses que la gent no s'imagina. Un cop amb un objecte d'aquests et poc trencar el vaixell i deixar-te fora de combat tot just començar. La sort influeix molt en una regata en què, tot i preparar-la a consciència, sempre intervé l'atzar.” L'alacantí resident a Barcelona Pepe Ribes (19 de juny del 1971) inicia, el dia 1 de gener, la seva segona participació en la Barcelona World Race, una regata que fa la volta al món sense escales amb només dos tripulants a bord. Ribes competirà de bracet amb el britànic Àlex Thompson, propietari de l'equip Hugo Boss i segon classificat l'any 2008 en la mateixa prova. El duet Thompson-Ribes és un dels favorits de l'edició d'enguany, que comença el dia 1 a Barcelona i que tindrà les tripulacions aproximadament noranta dies navegant pels mars de tot el món.

“És una regata molt complicada per la complexitat de la planificació, de la preparació i de l'execució”, explica el regatista de Benissa, Alacant. Segons Ribes, l'entrenament físic i el psicològic prenen molta importància en les setmanes prèvies a l'inici de la competició. “Els problemes físics, o les moltes hores sense dormir, t'afecten amb baixades anímiques. Aleshores, intervé un psicòleg que ens ajuda”, explica Ribes, que destaca la importància de tenir un ordinador a bord amb connexió directa a la sala d'urgències de la clínica Teknon. Ribes assegura que viure des de dins una Barcelona World Race no és una qüestió de ser d'una altra pasta sinó de “portar la vela a la sang” i ell, que fa 22 anys que és professional, ja no té ni el conegut mareig de terra ni li costa dormir després de molts dies seguits navegant.

Preparat el tripulant, el vaixell és l'eina essencial per guanyar. “Trobar el punt perfecte per salpar i competir és el més difícil de la planificació. Quan et decideixes a agafar fiabilitat i no velocitat”, explica Ribes, que assegura que té el seu Hugo Boss– el vaixell que sota el nom de Virbac-Paprec va guanyar la Barcelona World Race passada i que, aquest estiu, ja comandat per Ribes, es va adjudicar la Nova York-Barcelona– en un punt immillorable per començar. “El tenim llogat per un any i mig i, dins d'aquest període, podem fer el que volem. Li hem canviat la quilla i hem fet moltes altres modificacions”, explica el regatista valencià, que destaca la dificultat d'atraure l'atenció dels patrocinadors. “Per fer una regata com aquesta sense entrenaments ni equip, necessites 2,5 milions. Si vols competir, en necessites uns 6”, conclou.

Quan se salpa, vaixell i tripulant estan exposats a les voluntats del mar. “Has de tenir l'embarcació d'una peça durant els noranta dies, tenir el mínim d'avaries. A l'Índic sud i el Pacífic sud, les condicions són extremes i qualsevol errada de concentració et pot perjudicar moltíssim”, explica Pepe Ribes, que creu que per guanyar la regata cal una bona gestió de les energies personals, que el vaixell vagi molt ràpid –una mitjana de 14 i estones de 22 i 23– i una exquisida estratègia meteorològica. “I tenir sort, perquè tot i fer-ho tot bé, si l'atzar se't gira en contra, és impossible guanyar”, conclou Ribes.