No és cap dels esportistes de la famosa llista Falciani amb comptes opacs a Suïssa, però ja es pot assegurar que Kilian Jornet acumula molt d'or al país helvètic. Té forma de medalles i l'ha guanyat a pols, i amb total transparència, en les dues grans proves individuals del campionat del món d'esquí de muntanya, que es disputa a Verbier. Ahir va aconseguir la segona medalla d'or en la cursa individual –la prova reina– i es va convertir en el primer doble campió mundial de la història en aquesta disciplina –també va guanyar a Claut 2011–. Des del primer mundial, disputat el 2002 i amb el desaparegut Stéphane Brosse com a campió, cap esquiador havia pogut repetir victòria.

L'esquiador català va dominar la cursa del principi fins al final després d'aconseguir dissabte l'or en la cursa vertical. No només va demostrar que és el millor especialista del moment, sinó també un dels millors de la història. La prova, amb sortida i arribada a La Côt, va tenir 1.700 m de desnivell positiu i negatiu, amb quatre ascensions, quatre descensos i tres trams a peu. El ritme inicial de Jornet només el va poder seguir Damiano Lenzi, però l'italià va trencar un esquí en una caiguda durant el segon descens i va retirar-se. El català es va treure de sobre l'únic rival que tenia i va continuar tot sol fins a la meta, on aconseguia un temps d'1h28:12.

La segona posició va ser per a l'italià Robert Antonioli, que va arribar 46 segons després i que va protagonitzar una lluita agònica en l'esprint amb el seu compatriota Matteo Eydallin (3r) i amb el francès Xavier Gachet (4t). El segon millor català va ser Nil Cardona, amb la 21a posició (1h34:39). El seu germà Oriol va acabar 26è (1h 36:08) i va quedar a un sol lloc de pujar al podi en la categoria promesa. Marc Pinsach, cinquè dissabte en la cursa vertical, va abandonar la prova cap a la meitat del recorregut perquè no es va trobar en les millors condicions i va preferir reservar-se per a la cursa per equips que es disputarà demà i en la qual serà la parella de Jornet.

L'esquiador cerdà ha pujat al podi de la cursa individual sènior en els quatre mundials que ha disputat, amb resultat de dos ors (2011 i 2015), una plata (2010) i un bronze (2013), que afegeix als quatre ors en la cursa vertical.