Fa una dècada Catalunya va arribar a ser una potència mundial en el ciclisme de pista. En els Jocs Olímpics d'Atenes, Joan Llaneras i Josep Antoni Escuredo (plata) i Sergi Escobar i Carles Torrent (bronze) van tornar amb quatre medalles sota el braç, una gesta impensable uns anys abans. Com si allò hagués estat el somni d'una nit d'estiu, el ciclisme als velòdroms del país es va anar convertint en una disciplina tan minoritària que ara mateix només hi ha un representant amb prou nivell per disputar un campionat del món de l'especialitat: Helena Casas (Vila-seca, 1988). La setmana vinent (18-22 de febrer) disputarà les proves de velocitat del mundial de París en un dels millors moments de la seva trajectòria.

Les aspiracions de Casas se centren en la prova de velocitat per equip equips, al costat de la basca Tania Calvo. En el mundial de l'any passat, a Cali, van ser sisenes, i tot just fa un mes van guanyar la medalla de bronze en una de les proves de la copa del món de pista, també a Colòmbia. La temporada anterior ja havien aconseguit una medalla de plata a Glasgow. El seleccionador, Salvador Meliá, les veu entre les cinc primeres si rendeixen al seu millor nivell.

“Amb la Tania fa cinc anys que estem juntes i ens compenetrem molt bé. Al podi hi veig Alemanya, la Xina i Rússia, i després hi haurà una gran batalla entre nosaltres, les holandeses, les australianes i les franceses”, explica Casas, concentrada ara amb l'equip espanyol.

A l'horitzó de la ciclista de Vila-seca hi ha, és clar, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016. “A la velocitat per equips d'Europa hi aniran els cinc primers del rànquing. Ara hi som, però necessitem fer bons resultats en totes les proves, ja sigui el mundial o la copa del món per classificar-nos”, afegeix. Casas ja va quedar a les portes de Londres en la prova de velocitat individual, però això no va minar la seva moral. La ciclista també disputarà a París la prova de velocitat individual (200m) i està pendent que el seleccionador es decideixi per ella mateixa o per Calvo en la modalitat de keirin.

Sobre la crítica situació del ciclisme de pista a Catalunya, Casas no és precisament optimista. “A l'hivern no hi ha cap velòdrom cobert per entrenar-te i les ajudes econòmiques s'han esvaït, fins i tot per a l'equip Catalunya Team, que podia competir en proves de la copa del món”, assenyala la ciclista, que fa concentracions periòdiques a Palma, València i que ha fixat la seva residència a Madrid. A banda de perseguir el somni olímpic, també estudia psicologia a la UOC i admet que la passió pel ciclisme li ve de petita. “El meu pare sempre ha estat lligat a l'escola de ciclisme i els germans també han practicat aquest esport.” Casas no mira més enllà dels Jocs de Rio, però en el futur, “sigui quin sigui”, es veu lligada al món del ciclisme.