Fa una dècada Cata­lu­nya va arri­bar a ser una potència mun­dial en el ciclisme de pista. En els Jocs Olímpics d'Ate­nes, Joan Lla­ne­ras i Josep Antoni Escu­redo (plata) i Sergi Esco­bar i Car­les Tor­rent (bronze) van tor­nar amb qua­tre meda­lles sota el braç, una gesta impen­sa­ble uns anys abans. Com si allò hagués estat el somni d'una nit d'estiu, el ciclisme als velòdroms del país es va anar con­ver­tint en una dis­ci­plina tan mino­ritària que ara mateix només hi ha un repre­sen­tant amb prou nivell per dis­pu­tar un cam­pi­o­nat del món de l'espe­ci­a­li­tat: Helena Casas (Vila-seca, 1988). La set­mana vinent (18-22 de febrer) dis­pu­tarà les pro­ves de velo­ci­tat del mun­dial de París en un dels millors moments de la seva tra­jectòria.

Les aspi­ra­ci­ons de Casas se cen­tren en la prova de velo­ci­tat per equip equips, al cos­tat de la basca Tania Calvo. En el mun­dial de l'any pas­sat, a Cali, van ser sise­nes, i tot just fa un mes van gua­nyar la meda­lla de bronze en una de les pro­ves de la copa del món de pista, també a Colòmbia. La tem­po­rada ante­rior ja havien acon­se­guit una meda­lla de plata a Glas­gow. El selec­ci­o­na­dor, Sal­va­dor Meliá, les veu entre les cinc pri­me­res si ren­dei­xen al seu millor nivell.

“Amb la Tania fa cinc anys que estem jun­tes i ens com­pe­ne­trem molt bé. Al podi hi veig Ale­ma­nya, la Xina i Rússia, i després hi haurà una gran bata­lla entre nosal­tres, les holan­de­ses, les aus­tra­li­a­nes i les fran­ce­ses”, explica Casas, con­cen­trada ara amb l'equip espa­nyol.

A l'horitzó de la ciclista de Vila-seca hi ha, és clar, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016. “A la velo­ci­tat per equips d'Europa hi ani­ran els cinc pri­mers del rànquing. Ara hi som, però neces­si­tem fer bons resul­tats en totes les pro­ves, ja sigui el mun­dial o la copa del món per clas­si­fi­car-nos”, afe­geix. Casas ja va que­dar a les por­tes de Lon­dres en la prova de velo­ci­tat indi­vi­dual, però això no va minar la seva moral. La ciclista també dis­pu­tarà a París la prova de velo­ci­tat indi­vi­dual (200m) i està pen­dent que el selec­ci­o­na­dor es deci­deixi per ella mateixa o per Calvo en la moda­li­tat de kei­rin.

Sobre la crítica situ­ació del ciclisme de pista a Cata­lu­nya, Casas no és pre­ci­sa­ment opti­mista. “A l'hivern no hi ha cap velòdrom cobert per entre­nar-te i les aju­des econòmiques s'han esvaït, fins i tot per a l'equip Cata­lu­nya Team, que podia com­pe­tir en pro­ves de la copa del món”, asse­nyala la ciclista, que fa con­cen­tra­ci­ons periòdiques a Palma, València i que ha fixat la seva residència a Madrid. A banda de per­se­guir el somni olímpic, també estu­dia psi­co­lo­gia a la UOC i admet que la passió pel ciclisme li ve de petita. “El meu pare sem­pre ha estat lli­gat a l'escola de ciclisme i els ger­mans també han prac­ti­cat aquest esport.” Casas no mira més enllà dels Jocs de Rio, però en el futur, “sigui quin sigui”, es veu lli­gada al món del ciclisme.