Carles Castillejo va tenir a Barcelona un retrobament reeixit amb la marató. Després de l'operació al tendó d'Aquil·les i de diverses lesions, acabar cinquè a la capital catalana amb un registre de 2h12:03, mínima per al mundial de Pequín, és per sentir-se més que satisfet. Amb tot, el fondista rubinenc no té cap intenció de competir a la capital xinesa: “A priori no. Haig de veure com evoluciona el tendó, que diumenge no em va molestar gens, i prendre decisions durant les pròximes setmanes. La idea, però, és que no.” Castillejo justifica la negativa: “Anar al mundial i acabar el 25è o el 30è no m'aporta econòmicament res.” Amb 36 anys, el maratonià català fa temps que sospesa el seu futur: “El mes de juny se m'acaba la beca [conseqüències de no haver competit internacionalment durant el 2014], que amb prou feines és de 400 euros mensuals, i tal com està la situació potser m'haig de posar a buscar feina la setmana vinent, perquè s'han de pagar moltes coses.”

Castillejo va signar ara fa quatre anys el contracte amb Adidas, conscient que podia està vivint el seu últim cicle olímpic. “Aquest any també se m'acaba el contracte, però espero que el puguem renovar per un temps”, destaca l'atleta. Per edat i a conseqüència de la delicada situació de l'atletisme estatal, el corredor rubinenc ja fa temps que busca alternatives a la seva trajectòria atlètica. De moment, exerceix d'entrenador d'alguns atletes de bon nivell com ara Lídia Rodríguez, campiona catalana de cros i tercera en l'última edició de l'estatal, Llorenç Sales i Artur Bossy. Junt amb el seu company de fatigues, Nacho Cáceres, també va fundar l'any passat una entitat atlètica amb vocació popular, Castillejo & Cáceres Running Team, que té més d'una cinquantena d'associats. “La feina d'entrenador és molt volàtil. Són coses extra, i amb això no m'asseguro el futur”, manifesta el doble campió estatal de marató. Castillejo té estudis de magisteri i psicopedagogia, però a la seva edat encara no té experiència docent i, ara per ara, veu difícil poder encaminar la seva trajectòria professional cap a les aules. De fet, l'any passat, en què no va poder competir per culpa de les lesions, es va presentar a les oposicions de la Guàrdia Urbana de Barcelona, però no va poder passar el primer tall.