Que acabarem pel camí del pedregar. Una gran quantitat de les nostres entitats, sobretot les més humils, acabaran desapareixent perquè no podran fer front a la càrrega administrativa i burocràtica exigida. Però estem convençuts que hi haurà un canvi. Per primer cop, el sector esportiu en bloc està unit i camina cap a la mateixa direcció. Per primer cop el sector es reivindica, i quan això passa sempre s'aconsegueixen els objectius.

Entre el 35% i el 40% de l'esport de base a tot l'Estat es fa a Catalunya, i per tant és aquí on farà més mal aquesta normativa. A la resta de l'Estat també estan inquiets, però no tenen una estructura com la nostra. Aquí tenim més recorregut pel que fa a gestió esportiva. Això no vol dir que no els perjudiqui. Els perjudica igual. A Andalusia ja s'han donat de baixa més de 650 clubs a causa dels canvis burocràtics.

Això ja ha passat. L'impost de societats el van reduir a zero i ara l'han tornat a apujar a 50.000. No n'hi ha prou, però estem convençuts que acabaran veient la importància del sector esportiu en la vertebració de la societat, la integració de la immigració, la millora de la salut de les persones... Són tants, els valors positius de l'esport, que els hem de reivindicar.

Per desconeixement i deixadesa. No s'han adonat de la casuística del món de l'esport. Qui ens havia de defensar, que és el CSD, no ho ha fet. Ells tenen competències en representació internacional i alt rendiment. L'esport de base no els importa gens.

Entenen que és problema de les comunitats i no s'adonen que danyen completament el sector esportiu. I vaig un pèl més enllà. Quina és la raó per la qual volen desarticular el sector esportiu sense ànim de lucre. Que els molesten, les entitats? Si legisles en contra d'una realitat és que o bé la vols canviar o bé no t'interessa. Potser és que aquest model no els interessa i prefereixen un model d'empresa privada, sense voluntariat. Que sigui només capital en estat pur.