Els tres protagonistes de l'escapada del primer dia s'han anat succeint al capdavant de la general. Ahir li va tocar el torn al belga Bart de Clercq (Lotto Soudal), després de rellevar el francès Pierre Rolland (Europcar), que no va poder defensar el mallot de líder en l'etapa reina, que es va adjudicar per segon any consecutiu el nord-americà Tejay Garderen. Ara la principal incògnita és si alguns dels corredors que es troben a menys d'un minut de De Clercq són capaços de desbancar-lo en les tres jornades restants, principalment els immediats seguidors en la general: l'australià Richie Porte (Sky) (21 segons), l'italià Domenico Pozzovivo (AG2R) (26), l'irlandès Dan Martin (Cannondale-Garmin) (27) i l'espanyol Alberto Contador (Tinkoff) (28). No ho tindrà fàcil. Els equips dels galls tenen terreny i forces per forçar un últim canvi en la general.

Ahir, els favorits es van mantenir units fins a les últimes rampes de la Molina, i no es van produir diferències importants. L'excepció va ser el britànic Chris Froome (Sky), un dels teòrics aspirants a la general, que un dia més va demostrar que després d'haver guanyat a Andalusia el duel amb Contador no es troba al mateix nivell, i ahir es va deixar anar i va cedir 28 minuts.

Els aspirants a destronar Rolland no van desbocar l'etapa. No els va fer falta. El francès confiava que en tindria prou amb els dos minuts de marge respecte al gros del pilot per mantenir la primera posició, però al port especial de la Creueta, a quaranta quilòmetres de meta, va cedir i, encara que durant la baixada va recuperar temps, es va plantar a la meta tres minuts després de Van Garderen i la resta de favorits enterrant les possibilitats que un ciclista d'un equip de la segona divisió mundial s'adjudiqués la victòria final en una cursa del circuit mundial, un fet no gaire habitual. En els últims anys, tan sols l'alemany Gerald Ciolek havia aconseguit un triomf d'aquestes característiques en imposar-se en la Milà-San Remo (2013) mentre corria pel MTN-Qhubeka.

En canvi, De Clercq, a qui també li havia tocat la grossa el primer dia en plantar-se a Calella amb un botí de 2:40, s'ha convertit en el nou ferm aspirant a adjudicar-se la victòria final. Va resistir el ritme frenètic que va imposar l'Sky i el Tinkoff durant l'ascens a la Creueta. També ho havia fet en els dos primers ports de primera després de la sortida de Tona –Bracons i el Coubet. Només va flaquejar en els últims cinc quilòmetres, a la Molina. Va serrar les dents, va agafar el seu ritme per intentar defensar el màxim de temps possible que li permetés aspirar a la general. Al sarró, 21 segons de diferència, que li van permetre pujar al podi i convertir-se en el tercer líder de la Volta.

Mentrestant, les hostilitats entre la resta de favorits i els aspirants a la victòria d'etapa es van desfermar a les rampes de la Molina, poc després d'haver engolit els dos últims aventures de la jornada –Danielson (Cannondale-Garmin) i Zoidl (Trek)– que s'havien escapat tot just començar junt amb Herrada (Movistar), Coppel (IAM) i Chetout (Cofidis). Kiryenka (Sky) va ser el primer a endurir el ritme i, poc després, s'hi va afegir Martin (Cannondale-Garmin). Van Garderen va presentar la candidatura més ferma i els va superar sense vacil·lar en els últims tres quilòmetres. Ningú el va poder superar i va repetir la victòria en l'etapa reina, encara que en l'edició anterior va ser a Vallter 2000. De totes maneres, el nord-americà havia perdut les possibilitats en la general els dies previs.

En aquest sentit, Contador va buscar la victòria en la general amb un atac fort que només va resistir el colombià Atapuma (BMC). Els rivals no li van seguir les passes i van preferir mantenir el seu ritme i retallar distàncies de mica en mica. Porte, amb el cap fred, el va superar en els últims metres i va firmar una segona posició que el situen com el primer entre els favorits a desbancar De Clercq. Contador va ser tercer a la Molina i és cinquè en la general.