Valls de bastons
De Clercq no va poder mantenir el lideratge en un dia ‘a priori' tranquil però condicionat pel vent, en què Valverde va repetir triomf. Porte és el primer favorit que encapçala la general, però amb poc avantatge respecte a Pozzovivo, Contador i Valverde
La calma no va regnar després de la muntanya, com sol ser habitual. Les diferències mínimes en una prova amb bonificacions no ho van permetre. El llarg descens que unia Alp amb Valls amb tan sols l'alt de l'Illa d'obstacle no permetia gaires floritures, però el vent es va convertir en un convidat d'excepció i els grans del pilot el van aprofitar per esfondrar les esperances del belga Bart de Clercq (Lotto) de mantenir les possibilitats de lluitar per la victòria en la general fins al final. Havia estat el darrer dels tres escapats del primer dia a fer valdre l'avantatge privilegiat, però ahir el vent i la qualitat dels millors va posar les coses al seu lloc.
L'australià Richie Porte (Sky), el primer classificat entre els favorits en la sortida, es va posar el mallot de líder a la capital de l'Alt Camp. És un líder sòlid i amb un equip capaç de cobrir-li les espatlles, però no es pot confiar perquè la diferència amb els immediats perseguidors és escassa: Pozzovivo (5 segons), Contador (7), Valverde (16) i Urán (18). L'haurà de defensar avui en la jornada que unirà Cervera i Port Aventura (194 km) amb l'alt de Prades de primera categoria i el de Coll Roig de tercera a 30 km de meta i amb la possibilitat que el vent torni a irrompre demà al circuit de Montjuïc.
El murcià Alejandro Valverde (Movistar) va ser un altre dels protagonistes de l'etapa a sumar la segona victòria parcial a la meta de Valls, davant del pavelló Xavi Tondo, que, una edició més, va estar present en el record col·lectiu. El triomf deixa el millor ciclista del circuit mundial del 2014 quart a setze segons de Porte i, possiblement, si no hagués rebut el cop de bici d'un company que li va fer perdre un temps valuosíssim en la tercera etapa, tindria possibilitats de revalidar la victòria que va aconseguir el 2009.
Els favorits no estaven disposats a més concessions gratuïtes després de la del primer dia i no estaven disposats a deixar la feina per al final a Montjuïc. Van deixar que un grup intranscendent rodés escapat i superés els esprints intermedis de la Seu d'Urgell i de Ponts, però un cop superat Tàrrega els va engolir. L'Sky i el Movistar van imprimir un ritme alt que estirava el pilot tot esperant que el vent de mestral, amb ratxes de 25 km/h, propiciés un tall letal. I així va ser. El líder, De Clercq, va perdre les rodes bones i no les va poder tornar a enganxar. Al final de la jornada va cedir pràcticament tres minuts, que el van fer baixar fins a la dotzena posició.
Eliminat el líder, els principals favorits es van concentrar en el grup capdavanter amb l'etapa i la Volta en joc, amb l'excepció de l'irlandès Dan Martin (Cannondale-Garmin). La selecció definitiva es va fer durant el port de l'Illa, on Valverde va tensar la corda. Urán, Contador, Tiralongo (Astana), Porte, Aru, Rafel Valls (Lampre) i Pozzovivo el van seguir. Quan faltaven 3 km, durant el descens, Valverde va fer valdre la condició física i l'experiència en clàssiques, per protagonitzar l'atac definitiu. També va comptar amb el cop de mà de Contador, que, mentre accelerava, el murcià deixava tímidament de pedalar descol·locant la resta d'adversaris. Un cop a meta, Valverde va donar les gràcies a Contador i aquest va reconèixer que preferia que guanyés “Valverde abans que algú altre”, fent referència implícitament a Porte.