A RODA
Xavi Tondo
De vegades val més caure en gràcia que ser graciós. Recordo la frase d'una entrevista que li vaig fer a la Volta del 2009. Estava desesperat perquè després d'haver fet dues temporades excepcionals no hi havia manera que cap gran equip el fitxés. En aquell moment defensava les files de l'Andalucía-Caja Sur, que va ser la seva plataforma de llançament cap al Cervélo, primer, i el Movistar, després. En els grans equips, la fama no li va pujar al cap, va continuar sent un humil esportista enamorat del seu esport i també de la Volta. El 2011 ell mateix es va avenir a ocupar aquest espai per escriure una petita reflexió de l'etapa del dia. Li feia ràbia que la Volta no fos coneguda. Per això, en una arribada a Mollet, després d'una rebuda massiva al pilot, va mostrar el seu entusiasme: “Necessitem més repercussió, encara tinc algun amic que em pregunta quan es corre la Volta quan resulta que ja s'ha fet.” Amb certa nostàlgia també he llegit l'última frase que va escriure, exactament el 28 de març, després d'acabar setè en la general. “Ara comencem a pensar en nous objectius, que això és molt llarg.” El 23 de maig va morir en un desgraciat accident, però la seva memòria serà difícil d'esborrar. Valls l'honora i els seus antics companys, començant per Valverde, encara en parlen amb veneració.