Un crit alli­be­ra­dor surt de la boca de Marc Soler men­tre creua la meta de Port Aven­tura. Ha fir­mat la quarta posició en la sisena etapa de la volta entre Cer­vera i el parc temàtic de Vila-seca, encara que no conei­xerà el resul­tat fins al cap d'una estona. Amb el crit també s'espolsa la tensió d'una jor­nada en què ha rodat esca­pat des de Vall­fo­gona de Riu­corb (km 20) junt amb dinou com­panys més i que ha resis­tit fins al final amb només set uni­tats. S'atura i l'envol­ten els fami­li­ars i els amics per feli­ci­tar-lo i immor­ta­lit­zar el resul­tat més des­ta­cat del vila­noví de 21 anys en la seva curta car­rera com a pro­fes­si­o­nal. No els pot dir gran cosa. “Em costa res­pi­rar i tot.” Les for­ces se les ha dei­xat al llarg de la segona etapa més mara­to­ni­ana de la Volta (194 km), però l'esforç ha tro­bat recom­pensa. “És un dels dies més impor­tants de la meva car­rera i com­pensa les mol­tes hores d'entre­na­ment i sacri­fici.” L'esprint no l'ha pogut dis­pu­tar amb garan­ties de victòria perquè durant l'esca­pada no s'ha reser­vat gens i ha donat tots els relleus neces­sa­ris per man­te­nir la diferència amb el gran grup. “S'ha fet el que s'ha pogut, però al final anava molt mort i es nota­ven els quilòmetres.” La sentència s'ha escrit en “un final boig”, amb múlti­ples atacs que han incre­men­tat el ritme, com els que dis­pu­tava feia qua­tre dies, abans que el Movis­tar li brindés l'opor­tu­ni­tat de fer el salt.

Un assis­tent de l'equip li dóna una beguda isotònica. Ha de començar a recu­pe­rar-se. La Volta encara no s'ha aca­bat i no vol seguir els pas­sos del seu com­pa­tri­ota Edu Pra­des (Caja Rural), que s'havia hagut de reti­rar durant el dia després d'haver fir­mat una bona cursa. El del Gar­raf és cons­ci­ent que “serà molt dur”.

La pare­lla de Soler li estampa un petó al mateix temps que dues hos­tes­ses besen el rus Ser­guei Txer­netski (Katuixa), el ven­ce­dor de l'etapa. El ciclista de l'est, sabe­dor de la seva major velo­ci­tat entre els esca­pats, havia espe­rat fins al final per llançar un atac demo­li­dor i gua­nyar a escas­sos quilòmetres de Tor­tosa, on havia resi­dit durant tres anys men­tre s'entre­nava a l'Itera a les ordres d'Eki­mov, esta­blert a la capi­tal del Baix Ebre. El direc­tor català del Katuixa, Xavi Flo­ren­cio, com­par­teix l'ale­gria just el dia que el pilot ha cre­uat el seu Mont-roig natal.

Soler s'aco­mi­ada dels seus i el vallesà David de la Cruz (Etixx), el millor català en la gene­ral, comenta la jugada amb els pares. De sobte, els afi­ci­o­nats cri­den: “Alberto, Alberto!” El madri­leny no s'atura. Ha cai­gut en una rotonda i té la banda esquerra del culot estri­pada. Cre­ma­des i ras­ca­des al gluti, a l'espat­lla i al genoll esquer­res en són la con­seqüència. Però, sor­to­sa­ment per a ell, la cai­guda s'ha produït en els últims 3 km i no ho pagarà amb segons en la gene­ral, lide­rada per l'aus­tralià Ric­hie Porte (Sky).