Una lliçó magis­tral tècnica i tàctica de ten­nis va per­me­tre ahir a l'escocès Andy Mur­ray der­ro­tar en la final de Madrid Rafa Nadal per un abas­se­ga­dor 6-3 i 6-2 en una hora i 28 minuts i obte­nir el pri­mer Mas­ters 1.000 sobre terra batuda de la seva car­rera. El ten­nista britànic alça la veu i entra de ple en la llista de favo­rits per gua­nyar Roland Gar­ros, men­tre que Nadal abaixa la seva cotit­zació, perd de nou con­fiança i avui des­cen­dirà fins al setè lloc de l'ATP, la posició més baixa des del 2005.

El revés pla de l'escocès –gai­rebé infal·lible– li va ator­gar el domini des del cen­tre de la pista i va impe­dir que Nadal manés amb la seva dreta inver­tida, que va poder exhi­bir en comp­ta­des oca­si­ons. A més, l'escocès va res­tar amb l'habi­li­tat i con­tundència habi­tu­als amb molta pro­fun­di­tat i va con­nec­tar ser­veis supe­ri­ors als 210 quilòmetres per hora que van inti­mi­dar el balear, abso­lu­ta­ment des­bor­dat per les cir­cumstàncies tot i ser el campió del tor­neig els dos anys ante­ri­ors i que acu­mula qua­tre coro­nes. Mur­ray, ins­pi­rat també amb la dreta tant paral·lela com cre­uada, tot i que no són els seus cops de capçalera, havia gua­nyat l'any 2008 a Madrid però quan el tor­neig es
dis­pu­tava sobre pista dura.

En comp­tes de mar­xar de viatge de noces a Bali o el Carib, Mur­ray es va entre­nar durant tota la set­mana del Godó a les pis­tes del Polo de Bar­ce­lona per afron­tar amb garan­ties la tem­po­rada de terra batuda i queda clar que està ren­di­bi­lit­zant el sacri­fici. Els resul­tats, de moment, són òptims, amb dos títols con­se­cu­tius sobre argila –diu­menge pas­sat va alçar el tro­feu a Munic– i nou tri­omfs seguits.

El pri­mer cop de puny damunt de la taula del duel d'ahir el va donar amb un break en el segon joc i adju­di­cant-se els seus dos torns de ser­vei (3-0). Nadal, sem­pre com­ba­tiu, va ser­rar les dents i va tenir dues pilo­tes de tren­ca­ment en el setè joc i una altra en el novè però no les va con­ver­tir i Mur­ray va fer-se seu el pri­mer set per 6-3. El break favo­ra­ble al britànic en el pri­mer joc i la repe­tició de la jugada en el ter­cer del segon set van ser una llosa insal­va­ble per a Nadal, que ho va inten­tar tot de manera estèril –pujar a la xarxa, dei­xa­des– per tren­car el ritme de Mur­ray. L'escocès, impertèrrit, va tan­car amb un 6-2 còmode, amb dos errors finals del mana­corí que resu­mien el par­tit de manera prou fide­digna.