El ressorgiment de Joel
L'empordanès deixa els problemes de genoll enrere i aconsegueix, amb la plata del mundial de Txeliàbinsk, la primera medalla en una gran competició internacional des que va fer el salt a la categoria de menys de 63 quilos
Només el número u del rànquing mundial en la categoria de menys de 63 quilos va poder apartar Joel González de la medalla d'or en el campionat del món de taekwondo. L'empordanès va fer una competició excel·lent a Txeliàbinsk, però, després de cinc victòries, va ensopegar en la final amb el belga Jaouad Achaba, que va imposar-se amb un resultat mínim (7-6). La plata, malgrat tot, és la primera medalla que el figuerenc aconsegueix en una gran competició internacional després d'haver canviat de pes. González ja ho havia guanyat tot en menys de 58 quilos, categoria en la qual acumula dos títols mundials i europeus i que va deixar enrere després de guanyar l'or en els Jocs Olímpics de Londres 2012. Aquest resultat reforça les aspiracions del taekwondista català amb vista als Jocs Olímpics que l'any que ve es faran a Rio de Janeiro. Tot i que encara ha de certificar la classificació, el subcampionat li aportarà molts punts en el rànquing olímpic, en què és setzè.
Un altre cop contra Lee
González ja s'havia assegurat diumenge la medalla de bronze després d'avançar fins a les semifinals. Havia començat la competició amb una victòria sense pal·liatius contra el pakistanès Shahid Akbar (14-1). Tampoc va tenir gaires problemes per derrotar el rival següent, l'austríac Thomas Auger (10-5). En els vuitens de final va coincidir amb el rival que va derrotar en la final de Londres, el sud-coreà Dae-hoon Lee, que també ha canviat de pes i que és segon del rànquing olímpic. González va tenir el primer combat difícil, i només es va imposar per un punt (4-3) després de remuntar un 1-3 a tres segons del final gràcies a un cop que va impactar al cap del seu rival. Quedava un sol combat per assegurar-se la medalla, ja que les semifinals reparteixen dos bronzes. Amb el portuguès Mario Silva a l'altre costat del tatami, González va aconseguir una victòria exigua (1-0), després de la qual explicava la seva estratègia per a la jornada següent: “Ara descansaré per recuperar les energies i pensar la tàctica per continuar la meva sèrie de victòries en el mundial.”
A remolc d'Achab
La semifinal el va enfrontar al mexicà Saúl Gutiérrez, número tres del rànquing mundial. L'empordanès va anar a remolc tota l'estona i va haver de protagonitzar una altra gran remuntada per plantar-se a la final. A pocs segons del final del combat, amb 2-5 a favor del mexicà, va forçar un altre assalt amb un cop que li va donar tres punts. El quart assalt es va decidir gràcies a un punt d'or de González a vuit segons del final (6-5). En l'altra semifinal, el belga Jaouad Achab va guanyar l'iranià Abolfazl Yaghoubi Jouybar (9-8).
El figuerenc tenia, contra Achab, l'oportunitat de convertir-se en un dels pocs taekwondistes de la història amb títols mundials en pesos diferents. El primer assalt va acabar sense punts i en el segon el seu rival belga, actual campió europeu, va prendre la iniciativa (1-0), però el combat arribava al tercer assalt completament obert. De nou, Achab prenia la iniciativa (5-1) amb un impacte al casc de l'empordanès i gairebé s'assegurava la victòria situant el marcador 7-3. González va reaccionar i, amb pocs segons, es va situar a només un punt però ja no va tenir temps material per repetir la remuntada que havia protagonitzat en les semifinals.
El taekwondista català té previst arribar avui, a un quart de dotze del migdia, a l'aeroport del Prat.
La recuperació del genoll és un fet
Joel González comentava en una entrevista publicada en aquest diari, el mes de febrer, que esperava recuperar “el nivell de forma” que el va dur a guanyar l'or en els Jocs Olímpics de Londres. Si no en feia prou amb el canvi de categoria, una lesió al genoll va complicar encara més la seva trajectòria. L'empordanès, però, va començar la temporada “gairebé sense mal” al genoll. Ho va demostrar a final del 2014 amb la victòria en el Grand Prix de Mèxic i, fa un mes, liderant l'equip de la federació espanyola que es va imposar en l'obert d'Espanya de Pontevedra. La medalla de plata en el campionat del món corrobora que la recuperació és un fet i que el figuerenc està en plena capacitat per aconseguir la classificació olímpica i intentar repetir l'or de Londres.