La filosofia

“En Pau [Zamora] va dir que el primer cop que la feia al cap d'una estona començava a estar ja una mica cansat i se li anava fent dur. I que la seva sorpresa va ser que quan va mirar el comptaquilòmetres només n'havia fet 13. El va sorprendre, i aquesta és la nostra filosofia: fer mountain bike”, deia Boix, que ho argumentava: “No és agafar una pista ampla i pujar als Àngels, el que ho va inventar és perquè és una bici per anar per tot arreu amb graons, recs, socs, pedres... I nosaltres busquem tot això i és el que la fa diferent.” “Quan fem corriols parlem amb gent del país, que ens expliquen que fa temps hi havia un corriol que anava a Vic. I què fem? El netegem. Vam tenir una queixa d'un corriol molt brut i nosaltres els condicionem perquè siguin ciclables i, fins i tot, després hi va gent a caminar”, diu Boix, que coneix el procés en primera persona: “No el destrossem. Jo sóc del que els fa, els corriols... Mai de la vida xafem res, els respectem i fins i tot si hi ha una planta fem un revolt per no tallar-la. Recuperem camins i rutes que anys enrere servien a la gent per anar d'Olot a Vic, o d'Olot a Banyoles, i els fem ciclabes perquè la gent en pugui gaudir.” I sobre la filosofia de la Tramun, seguia: “Fem passar la cursa per llocs bonics. Anem a la Barroca perquè la vista és fantàstica, com altres anys passàvem pel cingle del Migdia. Som així: demanem permisos als pagesos. Es tracta de fer mountain bike autèntic: recuperem camins que s'han perdut i fem que la gent s'ho agafi com un repte. La gent que el fa, des de les festes de Nadal es cuida, es prepara perquè per fer-la han de tenir un nivell. I això és fer salt, també.” “Ens agrada molt la muntanya i la bicicleta. I si hi ha 30 quilòmetres nous es perquè sortim cada dissabte, anem a pedalar i en Fidel [Freixas] i jo, i qui s'hi apunta, el diumenge anem a caminar i els arreglem. I com que els coneixem en gaudim tot l'any. La Tramun és connectar un corriol amb l'altre. No és una setmana, sinó tot l'any”, diu Jaume Boix sobre el modus operandi d'una prova de la qual ell mateix valora que si es pot fer és gràcies als 150 voluntaris que tenen el dia de la cursa: “Cuidem molt els avituallaments i aquests voluntaris ho fan de manera altruista. Les bicis pugen en trailers i els participants, en busos. Això també és diferent de les altres curses, que normalment són circulars. És un altre servei dins el preu, que mirem que sigui atractiu i que genera un ambient de festa des d'abans de la sortida que fa que sigui un dia molt especial.”