Amb 37 anys, és el més veterà de l'equip, però manté la il·lusió d'un prebenjamí. El porter bosnià Daniel Saric va ser, ahir, un dels factors diferencials del FC Barcelona en el duel contra el Kielce i el va conduir a la seva quarta final en cinc participacions a la festa de fi de curs de Colònia. El seu contrincant pel ceptre europeu serà el Veszprém, que va trencar la seva malastrugança contra el Kiel –l'havia eliminat en les dues últimes edicions de la competició– i que avui (18 h per TV3) jugarà la seva primera final a la ciutat de l'estat federal de Renània del Nord-Westfàlia. Serà la segona final a Colònia sense presència alemanya. L'anterior va ser el 2011, amb victòria del Barça contra el Ciudad Real (27-24). El duel serà especial per a Antonio Carlos Ortega, l'extrem andalús que va guanyar sis copes d'Europa amb el Barça i que, des de fa tres anys, dirigeix el conjunt hongarès. També tenen passat blaugrana, més recent, Laszlo Nagy i Cristian Ugalde, que ahir no va jugar per culpa d'una lesió al radi. Hi haurà duels a les porteries –ahir, Alilovic va resultar determinant– i en atac, en què Ilic (109) i Lazarov (106) es juguen acabar com a màxims golejadors de la lliga de campions.

En l'inici del primer partit, el Barça va colpejar primer. El treball defensiu i les aturades de Gonzalo, el porter escollit d'entrada per a la semifinal, van impulsar els primers contraatacs i dues dianes consecutives de Tomàs van obrir la primera escletxa (8-4). Talant Duixebàev es va veure forçat a demanar temps mort per canviar la dinàmica, però el Barça continuava imposant el seu ritme de joc. L'habilitat de Julen Aginagalde des del pivot i els llançaments de Karol Bielecki donaven aire al Kielce i ajustaven les diferències a la mínima expressió (10-9). La mala notícia per als blaugrana arribava amb la segona exclusió per a Karabatic (26'), que condicionava la seva participació en defensa encara amb més de mig partit en joc. Noddesbo, molt eficaç des del pivot, tancava el primer acte amb avantatge català, però amb el duel totalment obert.

La posada en escena de la segona meitat va ser immillorable per als interessos blaugrana, que amb tres dianes de Lazarov, Sorhaindo i Sigurdsson encarrilava l'accés a la final (19-14). El panorama, però, va canviar en un tres i no res. Un parell de precipitacions del Barça en atac van donar ales als polonesos, que a còpia de contraatacs reduïen les diferències (19-18). Xavi Pascual va intentar aturar la sagnia i va reclamar que l'equip tornés a ajustar els seus mecanismes, tant en atac com en defensa. El Barça va aturar el primer cop, però el duel havia entrat en una dinàmica perillosa. D'equilibri total. D'intercanvi de cops. Tornaven els vells fantasmes i calia fer un pas endavant. Pasqui va trobar el revulsiu amb l'entrada en pista de Saric. Amb el pas dels minuts, el porter bosnià es va anar fent més gran sota els pals i va acabar desesperant els atacants del Kielce, amb algunes aturades de traca i mocador. Amb els menys de 20 minuts que va ser a la pista el porter de la selecció de Qatar, va arribar a les 10 aturades, amb un impressionant 62% d'encert. Bielecki, pràcticament infal·lible fins aleshores, va topar una i una altra vegada amb el mur que havia edificat Saric sota els pals. Fins i tot, li va aturar un penal. L'estat de gràcia del porter va encomanar als seus companys d'equip i va frustrar l'esperança dels rivals, amb Aginagalde fora de joc, pels problemes als abductors. Karabatic i Lazarov ja havien carregat el fusell i l'equip blaugrana va arribar a l'últim tram amb un resultat molt més plàcid del que es preveia només uns minuts enrere. Avui, però, serà una altra història. Al Barça només li cal un pas més cap a la novena copa d'Europa.

MKB-MVM veszprém31

thw kiel27