El Barça i el Veszprém són els dos millors equips del continent. Representen millor que ningú el talent i la riquesa tàctica. La qualitat a la pista i a la banqueta. I ho han anat demostrant a cada pas d'una exigent lliga de campions. Som davant de la millor final possible.

El partit s'obre de bat a bat. No presenta clars favorits però els petits detalls fan la diferència. Per exemple, el ritme. Si el Barça aconsegueix jugar a pulsacions altes i fer pagar el desgast del Veszprém, tindrà molt de guanyat. L'equip hongarès va acabar la seva final amb clares mostres d'esgotament. Ilic i Chema exigint descans, Ivansic amb problemes musculars i Nagy jugant-ho tot. És el peatge de superar el Kiel en semifinals. Quan focalitzem en el tempo i les pulsacions, un jugador magnifica la seva figura. Nikola Karabatic. Excepcional en semifinals, el francès és la millor arma per al Barça. Davant i darrere. I enmig. En aquest impasse que porta de defensar a atacar. A camp obert, gegants de dos metres i més de 100 quilos s'empetiteixen davant seu. Si el 33 pot córrer, l'equip somriurà.

Defensivament, parlem d'equips molt similars. 6:0 agressius amb centrals molt potents. En intenció i en lectura. El Barça s'ha d'abrigar entorn de Rodríguez. El de Palència, a través de la seva capacitat de desequilibri en l'un contra un, aconsegueix situacions per als seus laterals, Nagy o Ilic, perquè aquests puguin finalitzar. Escull sempre la bona opció. I genera superioritats com ben pocs. El Barça ho sap. Queda encara una incògnita per resoldre. Que fa referència a la responsabilitat. Els blaugrana, en trams de partit, se senten angoixats. Viuen amb excessiu neguit els problemes. Ahir van créixer en aquest sentit. El Veszprém, i Nagy especialment, sent la pressió de tot un país darrere. Hongria. Un estat que s'ha convertit, també, en càntic d'una afició. La del rival del Barça en la millor final possible.