La discrepància ha acompanyat el projecte de la candidatura de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics d'hivern. Des que Jordi Hereu va sorprendre anunciant-ho el gener del 2010 i fins que dimecres el nou equip de govern, encapçalat per Ada Colau, va enterrar la proposta. La decisió de Barcelona en Comú, argumentant que no era una prioritat i que no reunia prou consens a la ciutat, ha provocat crítiques, per la manera i pel contingut, del govern, de quatre dels sis grups del consistori barceloní, dels alcaldes del Pirineu i de dirigents esportius, que encara confien a revifar la proposta olímpica.

ERC i el PSC, dos dels partits que van donar suport a la investidura de Colau fa menys d'una setmana, es van mostrar contraris a una de les primeres decisions del nou Ajuntament de Barcelona. El candidat republicà al consistori barceloní, Alfred Bosch, va qualificar la retirada de la candidatura de “decisió precipitada” i va reclamar diàleg “no només a Barcelona, sinó també amb el Pirineu”. I va reclamar: “Barcelona ha d'assumir la seva capitalitat, el seu lideratge, i això vol dir també pensar en la resta del país, no tirar pel dret sense parlar amb el territori.” Mentre que la portaveu socialista a l'Ajuntament, Carmen Andrés, va posar èmfasi a la manera d'actuar “sense comptar amb ningú” i va afegir que “una decisió presa per onze regidors tampoc té un consens generalitzat”. I va reblar la intervenció: “Esperàvem molt més del nou govern de Barcelona en Comú. Han tornat a posar en pràctica el que ha fet sempre la dreta: «El que m'interessa a mi és el que interessa a tothom».” El Partit Popular va retreure a Colau que “hagi actuat de manera unilateral i sense informar sobre la retirada de la candidatura dels Jocs d'hivern del 2026”.

El govern, a través del conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, va demanar als socialistes que pressionin Colau perquè “reconsideri” la renúncia a presentar la candidatura de Barcelona, i ha lamentat que hagi estat una decisió “unilateral” en una intervenció en el ple del Parlament. El secretari general de l'Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, es va mostrar “sorprès per com s'ha pres la decisió”, segons va expressar en un comunicat. Espera que el consistori es plantegi “recuperar la iniciativa” per recuperar un projecte que “va més enllà de l'àmbit esportiu, la candidatura pretenia situar Catalunya i els Pirineus al món i, en cas de ser escollida, Barcelona seria l'única ciutat que hauria organitzat uns Jocs d'estiu i d'hivern”.

Algunes de les parts directament implicades com el director de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Muntanya, Joaquim Alsina, espera reunir-se amb l'alcaldessa per fer-li veure que el projecte és bo per a Barcelona i per a Catalunya. “El tema es veu diferent a poblacions del Pirineu com ara Puigcerdà. M'ha sorprès la rapidesa de la decisió, perquè no era una cosa urgent”, va manifestar. Mentre que l'alcalde de Bagà, Nicolàs Viso, considera que “és una gran oportunitat perduda per al Pirineu de Barcelona” i va afegir que “els grans esdeveniments, si es fan de manera racional, són una gran inversió de futur”.