Un decatleta amb arrels ebrenques
Mentre els principals especialistes en decatló dels Estats Units pugnaven el cap de setmana a Eugene (Oregon) en els campionats del seu país, selectius per al mundial de Pequín, Pau Tonnesen Ricart volava rumb a Barcelona a la recerca de les seves arrels. Aquest jove ros i espigat (1,95 m i 89 kg), onzè en el rànquing mundial de l'any (8.247 punts), podia haver lluitat perfectament per una plaça en el podi, però ha preferit competir amb la selecció espanyola, on tindrà un camí molt més planer per a les grans cites internacionals, sobretot els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. L'estudiant de la Universitat d'Arizona ha pogut triar selecció perquè la seva mare, Pilar Ricart, és catalana i disposava de doble nacionalitat. El seu pare, Bill, va conèixer la seva futura esposa mentre treballava en un calendari fotogràfic pel sud de Catalunya. L'espurna es va encendre a la platja de Riumar, a Deltebre, i al cap d'un any ja vivien plegats a Phoenix, on poc després van néixer els seus tres fills: Pau, Gaspar i Cinta. El primogènit va arribar al món a Tampere l'octubre del 1992, tres mesos després dels Jocs Olímpics de Barcelona. El jove Pau ha descobert ara que en aquells Jocs l'atletisme espanyol va aconseguir la seva principal fita en el decatló, la medalla de plata signada pel murcià Antonio Peñalver.
Tonnesen no amaga que amb la selecció espanyola ho tindrà més fàcil per competir en les grans cites internacionals, però ressalta que tampoc és un americà genuí. “He crescut parlant castellà amb la meva mare –de català només en sap algunes expressions i paraules soltes–, i menjant pa amb tomàquet i truita de patata”, diu, al·ludint als tòpics. Fins al 2010, cada any viatjava alguna vegada a Tortosa i a Barcelona, on té oncles i cosins. En els últims cinc anys, però, no havia creuat l'Atlàntic perquè s'havia centrat en la seva carrera atlètica. La temporada anterior la va passar en blanc per culpa d'una operació al colze, però la progressió d'aquest curs ha estat meteòrica: 7.783 punts el 10 d'abril a Tucson, 7.823 el 10 de maig a Westwood, i 8.247 el 11 de juny a Eugene, que li van servir per obtenir el subcampionat universitari. Tonnesen va fer marca personal en set de les deu disciplines i va evidenciar la seva enorme capacitat competitiva. Aquesta va ser la seva sèrie: 11.11 (100 m); 7,49 m (llargada); 15,17 m (pes); 2,08 m (alçada); 50,68 (400 m); 14.87 (110 m tanques); 45,53 m (disc); 5,30 m (perxa); 57,52 m (javelina), i 4:41.77 (1.500 m). Amb aquests registres, és evident que els seus punts forts són els salts verticals i que té un ampli marge de millora en el llançament de javelina i en totes les curses.
A la federació espanyola, la incorporació de Tonnesen –va ser la mare qui es va posar en contacte amb els dirigents de l'atletisme espanyol– els ha caigut com un regal vingut del cel i aquest mateix cap de setmana farà el seu debut amb la selecció estatal a la ciutat polonesa d'Inowroclaw, en la copa d'Europa de combinades. El gran referent de Tonnesen no podia ser un altre que Ashton Eaton, el plusmarquista mundial de decatló –surt al seu costat en el compte de Twitter–, però als Estats Units qui ha acaparat més informatius els últims mesos ha estat el campió olímpic de Mont-real 1976 Bruce Jenner, ara Caitlyn Jenner, però aquesta és una altra història.