La situ­ació actual ens ha fet con­vo­car el segon congrés de manera ràpida, pre­ci­pi­tada. La idea és tenir un debat d'idees amb el sec­tor perquè el govern que surti del 27-S tin­gui una
guia de què neces­sita l'esport per al futur. Que l'esport hagi par­lat i que esti­guem pre­pa­rats per tirar enda­vant un pro­jecte de país. El debat ha estat molt posi­tiu i agra­eixo la seri­o­si­tat i el rigor dels par­ti­ci­pants. Sor­ti­ran con­clu­si­ons molt interes­sants i impor­tants per donar via­bi­li­tat al futur del nos­tre esport.

Encara s'estan reco­llint con­clu­si­ons. Però s'han tre­ba­llat cinc comis­si­ons, en tres mesos hi ha hagut més de 50 reu­ni­ons amb més de 500 espe­ci­a­lis­tes. Resu­mint: hi ha mol­tes idees i mol­tes coses a fer; són impos­si­bles de fer perquè no tenim recur­sos; i neces­si­tem totes les eines per rea­lit­zar el que l'esport demana. La con­clusió va per aquí.

Per tor­nar a refer­mar que sense eines, com altres sec­tors, l'esport també anirà a menys.

En molts sen­tits. Però la gent de l'esport és molt cons­ci­ent dels pro­ble­mes d'aquests anys i entén que abans es cobrei­xin beques men­ja­dor o temes de salut. Però ens n'hem sor­tit, amb menys recur­sos públics i pri­vats hem pogut fer la feina, els resul­tats espor­tius hi són i l'índex d'acti­vi­tat física, molt impor­tant, s'ha man­tin­gut força bé.

En totes les comis­si­ons hi havia gent de tots els àmbits. És molt impor­tant haver-los situat en una mateixa taula. El món del negoci sap que si en els clubs hi ha més nens fent esport hi haurà més mer­cat per ven­dre els seus pro­duc­tes. Tot va vin­cu­lat. És una cadena. Han estat tres mesos molt inten­sos, molt enri­qui­dors. Ha val­gut la pena.

No. La part legis­la­tiva i admi­nis­tra­tiva s'ha de con­ti­nuar exe­cu­tant. Al final, l'únic que pot garan­tir l'interès públic de l'esport, que pugui arri­bar a tots els ciu­ta­dans, és l'admi­nis­tració. Una altra cosa és que totes les polítiques s'han de con­cer­tar amb el sec­tor, que és qui les ha d'exe­cu­tar. Avui dia ja és molt així. Però també ens interessa que el sec­tor s'orga­nitzi, que sigui més fort. I que les patro­nals de l'esport esti­guin uni­des, tre­ba­llin per un objec­tiu comú i vet­llin pel benes­tar de les enti­tats. Això ha sor­tit en el congrés i hi estem total­ment d'acord. Amb un sec­tor fort i orga­nit­zat, tots hi sor­ti­rem gua­nyant.

La UFEC és un agent, com el sec­tor sense ànim de lucre i el que sí que en té. La pro­posta d'orga­nit­zar el sec­tor sense ànim de lucre ve de la UFEC [unió de fede­ra­ci­ons] i la UCEC [unió de con­sells espor­tius]. Si hi ha un con­sens ampli dels que ho han de regu­lar, nosal­tres estem d'acord a incloure aquesta figura en la llei de l'esport. Però la pro­posta l'ha d'accep­tar el sec­tor. Amb con­sens ampli, ho veiem bé i entendríem lògic lega­lit­zar aquesta figura de les enti­tats sense ànim de lucre del sec­tor de l'esport fede­rat i esco­lar que s'unei­xen per tenir millor orga­nit­zació i vet­llar millor pels interes­sos. Seria la Unió d'Esports de Cata­lu­nya.

Sí, però volem que l'esport sigui una pota fona­men­tal en la Cata­lu­nya del futur? Cre­iem que l'esport, a part de ser vir per fer conèixer Cata­lu­nya al món a través dels nos­tres grans espor­tis­tes, ha de ser un ves­sant impor­tantíssim en la for­mació dels nos­tres joves? Hem de fer com amb l'anglès i posar una hora diària d'acti­vi­tat física a les esco­les? Hem de fer el mínim que diu l'OMS? Hem d'incul­car la cul­tura de l'esport des de ben petits perquè sigui un hàbit? Volem ser un país de referència? Totes les res­pos­tes sor­ti­ran a les con­clu­si­ons i crec que seran molt encer­ta­des. Des del sec­tor dema­nem al pro­per govern que l'esport sigui una de les àrees impor­tants i que esti­gui pre­sent en tots els àmbits. El tema és si cre­iem que l'esport ens pot aju­dar a ser un país millor o si ho veiem com ara, que l'esport és una àrea impor­tant, però no de les més impor­tants.

Això és el que plan­te­gem. Jo sóc govern, i hem fet el congrés perquè el sec­tor parli. Si jo, com a govern, he de defen­sar deter­mi­na­des coses, tenir el sec­tor al dar­rere és una garan­tia.

Tot el con­trari. Hi ha hagut una impli­cació bru­tal. La gent ha par­lat del futur ober­ta­ment, tant si aga­fem un camí com un altre. S'ha par­lat de què vol ser l'esport català, sense con­di­ci­o­nar-ho a un estat propi, perquè el que hagi de venir no depèn només de l'esport. Són grans idees perquè l'esport sigui una eina impres­cin­di­ble en la millora del país.

Una gran part sí i una gran part no. Però l'esport veu que neces­sita oxi­gen, neces­sita eines, i tal com estem avui no tenim ni oxi­gen ni eines. En això hi coin­ci­dim tots. Tenim les ins­pec­ci­ons de la Segu­re­tat Social, la llicència única, no tenim recur­sos ni eines fis­cals per millo­rar els recur­sos... És una evidència que tenir-ne seria un pas enda­vant.

Doncs és molt alta. Dina­marca en gasta 40 i és un model que molts invo­quen. La nos­tra des­pesa en esport dobla o tri­plica la de la segona comu­ni­tat autònoma de l'Estat. Tot i això, volem fer un pas enda­vant. Però són xifres impor­tants. L'alt ren­di­ment català no el té ningú més al món, i això ho tre­ba­llem amb recur­sos pro­pis. Que a les selec­ci­ons espa­nyo­les hi hagi un 40% de cata­lans no és casu­a­li­tat, sinó fruit d'un tre­ball.