Esport i política

IVAN TIBAU

SECRETARI GENERAL DE L'ESPORT DE LA GENERALITAT

“Hi ha moltes idees, però sense recursos ni eines és impossible”

El Congrés de l'Esport Català ha donat veu a les demandes del sector

“A l'esport català hi ha una gran part d'independentistes i una altra que no en són, però coincidim que ens cal oxigen i eines, i que avui no les tenim”

El tema és si l'esport ens pot ajudar a ser un país millor o si, com ara, és una àrea important però no de les més importants
Veig lògica la Unió d'Esports de Catalunya, una figura que uneixi l'esport federat sense ànim de lucre i l'escolar

Tres mesos ha durat el II Congrés de l'Esport Català, que farà visible que, tot i la disparitat d'interessos entre els diferents àmbits del sector, tots estan d'acord que cal superar les limitacions que imposa el marc legal actual i com s'interpreta. Demà se'n presenten les conclusions, i Ivan Tibau, impulsor del congrés, en parla.

Fa 21 anys del primer congrés. Quins canvis s'han visualitzat, a part del sociopolític, evident?
La situació actual ens ha fet convocar el segon congrés de manera ràpida, precipitada. La idea és tenir un debat d'idees amb el sector perquè el govern que surti del 27-S tingui una
guia de què necessita l'esport per al futur. Que l'esport hagi parlat i que estiguem preparats per tirar endavant un projecte de país. El debat ha estat molt positiu i agraeixo la seriositat i el rigor dels participants. Sortiran conclusions molt interessants i importants per donar viabilitat al futur del nostre esport.
Apunta alguna línia bàsica?
Encara s'estan recollint conclusions. Però s'han treballat cinc comissions, en tres mesos hi ha hagut més de 50 reunions amb més de 500 especialistes. Resumint: hi ha moltes idees i moltes coses a fer; són impossibles de fer perquè no tenim recursos; i necessitem totes les eines per realitzar el que l'esport demana. La conclusió va per aquí.
El congrés com a instrument per refermar arguments...
Per tornar a refermar que sense eines, com altres sectors, l'esport també anirà a menys.
Hi ha hagut autocrítica?
En molts sentits. Però la gent de l'esport és molt conscient dels problemes d'aquests anys i entén que abans es cobreixin beques menjador o temes de salut. Però ens n'hem sortit, amb menys recursos públics i privats hem pogut fer la feina, els resultats esportius hi són i l'índex d'activitat física, molt important, s'ha mantingut força bé.
Però hi ha àmbits diversos: institucional, federatiu, elit, amateur, sense lucre, negoci, indústria... Tots han convergit o cadascú ha mirat cap a casa?
En totes les comissions hi havia gent de tots els àmbits. És molt important haver-los situat en una mateixa taula. El món del negoci sap que si en els clubs hi ha més nens fent esport hi haurà més mercat per vendre els seus productes. Tot va vinculat. És una cadena. Han estat tres mesos molt intensos, molt enriquidors. Ha valgut la pena.
Secretaria, CAR, Inefc, Consell Català de l'Esport. S'ha de replantejar la funció d'alguna d'aquestes institucions?
No. La part legislativa i administrativa s'ha de continuar executant. Al final, l'únic que pot garantir l'interès públic de l'esport, que pugui arribar a tots els ciutadans, és l'administració. Una altra cosa és que totes les polítiques s'han de concertar amb el sector, que és qui les ha d'executar. Avui dia ja és molt així. Però també ens interessa que el sector s'organitzi, que sigui més fort. I que les patronals de l'esport estiguin unides, treballin per un objectiu comú i vetllin pel benestar de les entitats. Això ha sortit en el congrés i hi estem totalment d'acord. Amb un sector fort i organitzat, tots hi sortirem guanyant.
Parlant de patronals, la UFEC hauria d'estar nítidament sota un paraigua comú?
La UFEC és un agent, com el sector sense ànim de lucre i el que sí que en té. La proposta d'organitzar el sector sense ànim de lucre ve de la UFEC [unió de federacions] i la UCEC [unió de consells esportius]. Si hi ha un consens ampli dels que ho han de regular, nosaltres estem d'acord a incloure aquesta figura en la llei de l'esport. Però la proposta l'ha d'acceptar el sector. Amb consens ampli, ho veiem bé i entendríem lògic legalitzar aquesta figura de les entitats sense ànim de lucre del sector de l'esport federat i escolar que s'uneixen per tenir millor organització i vetllar millor pels interessos. Seria la Unió d'Esports de Catalunya.
La pràctica fisicoesportiva ha de ser un dret universal en el futur estat català. Que no el tenim prou garantit, ara?
Sí, però volem que l'esport sigui una pota fonamental en la Catalunya del futur? Creiem que l'esport, a part de ser vir per fer conèixer Catalunya al món a través dels nostres grans esportistes, ha de ser un vessant importantíssim en la formació dels nostres joves? Hem de fer com amb l'anglès i posar una hora diària d'activitat física a les escoles? Hem de fer el mínim que diu l'OMS? Hem d'inculcar la cultura de l'esport des de ben petits perquè sigui un hàbit? Volem ser un país de referència? Totes les respostes sortiran a les conclusions i crec que seran molt encertades. Des del sector demanem al proper govern que l'esport sigui una de les àrees importants i que estigui present en tots els àmbits. El tema és si creiem que l'esport ens pot ajudar a ser un país millor o si ho veiem com ara, que l'esport és una àrea important, però no de les més importants.
Això ho comparteix el govern?
Això és el que plantegem. Jo sóc govern, i hem fet el congrés perquè el sector parli. Si jo, com a govern, he de defensar determinades coses, tenir el sector al darrere és una garantia.
No ha aflorat el desànim, pel context actual?
Tot el contrari. Hi ha hagut una implicació brutal. La gent ha parlat del futur obertament, tant si agafem un camí com un altre. S'ha parlat de què vol ser l'esport català, sense condicionar-ho a un estat propi, perquè el que hagi de venir no depèn només de l'esport. Són grans idees perquè l'esport sigui una eina imprescindible en la millora del país.
L'esport català és independentista?
Una gran part sí i una gran part no. Però l'esport veu que necessita oxigen, necessita eines, i tal com estem avui no tenim ni oxigen ni eines. En això hi coincidim tots. Tenim les inspeccions de la Seguretat Social, la llicència única, no tenim recursos ni eines fiscals per millorar els recursos... És una evidència que tenir-ne seria un pas endavant.
Els 101 milions del Consell Català de l'Esport no és la despesa en esport d'un país normal.
Doncs és molt alta. Dinamarca en gasta 40 i és un model que molts invoquen. La nostra despesa en esport dobla o triplica la de la segona comunitat autònoma de l'Estat. Tot i això, volem fer un pas endavant. Però són xifres importants. L'alt rendiment català no el té ningú més al món, i això ho treballem amb recursos propis. Que a les seleccions espanyoles hi hagi un 40% de catalans no és casualitat, sinó fruit d'un treball.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)