Hi ha vida més enllà de Froome
Nibali, amb la victòria d'etapa, i Quintana, que retalla 30 segons a Froome, animen el Tour abans de la decisiva etapa amb final a l'Aup d'Uès
Purito corona el primer cim però punxa en el segon i perd el mallot de la muntanya
Chris Froome ha dominat amb mà de ferro el Tour de França, però l'etapa d'ahir va ser de reivindicació per a molts dels seus rivals i va servir per ajustar una mica la classificació de la cursa, que definitivament s'haurà de decidir amb l'ascensió d'avui a l'Aup d'Uès. En una jornada amb protagonistes múltiples, alguns van poder complir els seus objectius, el primer dels quals va ser l'italià Vincenzo Nibali (Astana), l'actual campió, que va guanyar a la Toussuiere amb una exhibició de molts quirats i es va situar a poc més d'un minut del podi. També Nairo Quintana (Movistar) va aconseguir allò que semblava impossible: retallar uns segons (30) al líder britànic en l'ascensió final. La mossegada del colombià va ser tímida, gairebé indolora per a Froome, però si més no rebaixa la diferència entre tots dos ciclistes a 2:38 i obre la porta a un possible atac des de lluny de Quintana, una empresa monumental que, si arriba a bon port, es convertiria en un dels episodis gloriosos de la història del Tour.
Però el recorregut entre Sent-Jiàn-de-Môrièna i La Toussuire (138 km) també va deixar alguns heoris caiguts. Purito Rodríguez (Katuixa) va capitular en l'ascens al coll de la Croix de Fer (fora de categoria) i va perdre el mallot de líder de la classificació de muntanya en benefici de Romain Bardet (AG2R). El vallesà gairebé hi va perdre bous i esquelles, i tindrà molt complicat recuperar el lideratge en la jornada d'avui, en la qual hauria de fer una exhibició de dimensions titàniques a l'Aup d'Uès.
Atac i claudicació
Purito va ser precisament el primer protagonista de la jornada amb un atac a l'inici del coll de Chaussy (primera categoria), que només 15 km després de la sortida ja repartia els primers punts del dia per a la classificació de la muntanya. Jean-Christophe Peraud (AG2R) li seguia la roda i poc després es configurava al capdavant un grup d'una vintena de corredors que, a mesura que s'acostava al cim, anava perdent efectius.
En el pilot, Alejandro Valverde (Movistar) llançava la primera ofensiva a Froome i poc després era Nibali qui saltava per atrapar el grup escapat. Alberto Contador (Tinkoff) i Valverde se li afegien, tot i que la diferència respecte del britànic era només de 17 segons. Purito va sumar 10 punts per haver coronat el cim primer. En el descens, el pilot es va agrupar, però una altra escapada, amb Purito entre els efectius, va assolir 2:18 d'avantatge quan ja enfilava la Croix de Fer. Nibali va donar ritme llavors al pilot, que atrapava els escapats a mitja ascensió. El vallesà va fer llufa i Bardet ho va aprofitar per fer cim primer i prendre el mallot de la muntanya al català.
Nibali ataca
En l'ascens, Froome va tenir problemes amb la cadena i va quedar aturat un moment. Nibali no va tenir pietat i el va atacar per llançar-se a la caça de Pierre Rolland (Europcar) durant el descens. El francès feia cim primer al coll de Mollard, seguit de Nibali i Bardet, que en el descens, com també va passar a Contador, va haver de canviar de bici per problemes mecànics.
Quintana se'n surt
Rolland va dir prou en les primeres rampes de la Toussuire (1a categoria). Nibali el superava com una exhalació i començava l'ascens amb uns dos minuts d'avantatge respecte dels favorits. Contador, amb rampes durant tota la jornada, atacava a 6,5 km de la meta, però era Quintana qui aprofitava la seva inèrcia i obria un forat. L'ofensiva del colombià, que potser va arribar massa tard, només va trobar resposta en Froome, per bé que el britànic, que ahir va tornar a ser víctima del menyspreu d'un espectador, que li va escopir, seguia el seu rival a una cinquantena de metres. La diferència es va eixamplar fins a 30 segons a la línia d'arribada, quan Nibali ja celebrava el triomf. L'ascensió de Quintana va ser la més ràpida de la història en aquest port: 44:28 en 18 km. Les cames del colombià funcionen. Avui sabrem si prou per fer una proesa.
Per què Froome cau tan malament?
Lluís SimonEl líder està pagant un preu molt alt pel record que té la gent de Lance Armstrong. Quan encara es desconeixia que era un trampós com una casa de pagès ja queia malament a molta gent. La seva forma de dominar el Tour i sobretot la dictadura que va establir amb el seu equip va generar molts anticossos. Hi havia un desig gairebé malaltís que el nord-americà fallés algun dia, que demostrés ser un ésser humà i no Terminator. No va passar mai. Però no va ser l'únic. A Eddy Merckx, salvant les distàncies, li passava el mateix. Al coll de Pra-loup, final d'etapa d'abans-d'ahir al Tour, encara hi ha un monument que recorda el dia que Bernard Thévenet va fer defallir el caníbal el 1975 davant l'eufòria dels seguidors del Tour, que veien com un ciclista indestructible defallia com la resta d'humans.
Tot i que ell no hi estarà d'acord, és clar, Froome necessita mostrar certa debilitat, que la gent el vegi que és un ciclista com qualsevol altre. La fragilitat d'un líder i fins i tot d'un equip dóna rèdits a l'hora de valorar les victòries.
Notícies
Divendres,5 juliol 2024