Tennis

La maledicció del 13

Tommy Robredo no acaba de trencar la barrera dels 12 títols després d'haver perdut les últimes quatre finals

El curiós del cas és que l'olotí, que es manté a l'elit amb 33 anys, havia guanyat les sis finals anteriors, jugades entre el 2008 i el 2013, un ple també inusual

Els que creuen en les supersticions deuen tenir coll avall que les quatre finals perdudes que acumula Tommy Robredo no són fruit de la casualitat, sinó de la maledicció del tretze. L'olotí va obtenir el seu dotzè títol el 2012 consumant el sisè triomf seguit en sis finals consecutives des que va guanyar a Bastad el 2008, però des de llavors ha cedit en les últimes quatre finals disputades. A més a més, els supersticiosos posaran el dit a la nafra en el fet que entre la final de Shenzen del setembre del 2014 i la de València de l'octubre del mateix any, Robredo va malbaratar deu pilotes de partit –cinc en cadascuna– contra el mateix rival, el cara de cansat Andy Murray, un dels pesos pesants del tennis mundial. L'escocès va demostrar a bastament que malgrat que a vegades sembla esgotat i se'l veu capcot, sempre té un recurs a la reserva que li permet ressorgir o almenys intentar-ho. El català, doncs, va ser víctima de les virtuts anímiques i tècniques del britànic, tot i que a l'Àgora de València va jugar un dels millors partits de la seva carrera i va marxar satisfet i alhora emprenyat. Diumenge passat, Robredo va cedir en la final de Bastad, un dels seus tornejos preferits, davant del francès d'Avignon Benoit Paire, un jugador esbojarrat però amb talent que fins ara no havia guanyat cap títol ATP. L'eclosió li va arribar tot just contra l'olotí. El dimecres posterior, curiosament, Paire va tornar a batre l'olotí en la segona eliminatòria d'Hamburg.

La primera final perduda de la sèrie de quatre actual la va cedir el juliol del 20134 a Umag (Croàcia) contra l'uruguaià Pablo Cuevas.

Més enllà del món extraterrenal, el mèrit de Robredo és que fins i tot en un any prou irregular com l'actual i després de la patacada de Vladivostok en la copa Davis, va tornar a arribar a una final. Hi ha jugadors del circuit que en tota la seva carrera, i després d'aparèixer del top 100 durant uns quants anys, mai no han guanyat cap títol o ni tan sols juguen cap final. La competència actual és ferotge i, tant el rival com les circumstàncies que conflueixen en el joc, són factors a tenir en compte a l'hora d'analitzar una mala ratxa o una bona ratxa de final. En certa manera, la conclusió és que no hi ha cap conclusió. Robredo ha estat capaç de guanyar sis finals seguides i ara n'ha perdut quatre. No passa res, l'important és que segueix al capdamunt i que és el 21è de l'ATP amb 33 anys.

12
títols.
El català es va estrenar el 2001 a Soport. La resta dels seus èxits són: Barcelona (2004), Bastad i Hamburg (2006), Metz i Sopot (2007), Bastad (2008), Buenos Aires i Costa do Sauipe (2009), Santiago (2011), Umag i Casablanca (2013).
11
finals perdudes.
Robredo va perdre el 2001 la final de Casablanca i des de llavors ha cedit en les següents: Stuttgart (2003), Estoril (2005), Barcelona (2006), Pequín i Auckland (2007), Varsòvia (2008), València, Shenzen i Umag (2014) i Bastad (2015).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)